Barcelona · El passat dia 10 hi va haver una molt bona sessió de reflexió convocada pel Seminari Salvador Seguí, a la seu de CCOO. Va ser interessant trobar al costat de l'antic secretari general del sindicat, Joan Coscubiela, l'actual dirigent, Joan Carles Gallego, i un grup de quadres de diferents edats, escoltant, prenent notes i intervenint al debat final. Un ric exercici de la pràctica de pensar junts tot confrontant idees.

El tema de debat va ser l'organització política d'Espanya i les aspiracions nacionals de Catalunya, amb dos ponents de luxe que van posar damunt la taula els elements necessaris per estimular la reflexió: el professor Ferran Requejo i la política Carme Valls.

Per a una membre del seminari sense compromisos sindicals però amb molta curiositat com era jo, va ser especialment interessant remarcar que, pel que fa al realisme de les fórmules d'encaix de Catalunya en l'entramat polític espanyol, les tornes han canviat radicalment els darrers anys.

Efectivament, l'altre dia la postura "pragmàtica" era la secessió i la postura "utòpica" era el federalisme.

Després de trenta anys de democràcia, el model de l'Espanya de les autonomies no ha pogut satisfer les necessitats polítiques dels catalans. Avançar cap a la creació d'un Estat federal espanyol sembla una il·lusió molt difícil d'aconseguir. Carme Valls ens va explicar que ella no hi renuncia i que busca, i troba, federalistes en diferents punts de la península; va quedar clar que la seva era una postura basada en la il·lusió. Al seu costat, Ferran Requejo va argumentar que ens cal acceptar la realitat i reconèixer que si volem tenir una bona relació amb els veïns espanyols ens cal caminar pel camí d'un bon veïnatge abandonant la idea d'una autoritat política compartida.