Ni les rituals amenaces espanyoles ni les pobres complicitats dels actuals dirigents europeus, que aparquen els seus principis democràtics per protegir les velles estructures estatals, podran aturar el procés cap a la independència de Catalunya.
Diuen que el món avança cap a integracions polítiques i tenen raó però no seria cap progrés consolidar grans estructures que ignoressin els drets humans, els fets diferencials i les llibertats democràtiques. Els ciutadans europeus volen construir un espai polític no manipulat pels nacionalismes estatals, per les elits econòmiques, per les ideologies uniformadores i per poders fàctics que gaudeixen d'impunitat. La plena sobirania de Calalunya és un objectiu que ha de fer possible una millor integració internacional.
Per aconseguir la independència no n'hi ha prou d'haver guanyat la batalla dels arguments racionals i d'haver demostrat una paciència política i jurídica prou llarga. Arriba l'hora de posar en joc la força de tot el país. Es tracta de fer notar la força democràtica d'una societat mobilitzada que ni rebaixarà el consens majoritari a favor de la independència ni acceptarà els límits que vulgui imposar una legalitat espanyola que precisament es va fer a mida per impedir l'autodeterminació de Catalunya. Si l'actual estat espanyol no accepta una transició pactada, el procés haurà de continuar amb gestos de ruptura: trencament pacífic i ben educat amb l'ordre polític espanyol.
La independència de Catalunya ha d'obrir oportunitats per a canviar estructures i contribuir a una millor qualitat de vida"
Per triomfar en aquesta etapa tan decisiva la mobilització catalana ha de superar tres desafiaments. En primer lloc ha de mantenir la unitat d'acció entre el govern, els partits favorables a la independència i la societat civil organitzada. No hi hauria energia suficient si el govern quedés afeblit, si els partits polítics no fossin capaços d'un projecte conjunt o si la societat civil no podés comptar amb govern i partits. En segon lloc la mobilització ha de saber resistir amb serenitat les violències i els inconvenients que generin els enemics del procés. La fase de transició pot tenir un cost que incomodi.
En tercer lloc la mobilització hauria d'integrar tots els moviments socials que aspiren i treballen per la dignitat humana: lluites contra la pobresa i la discriminació, sensibilitat ecològica, acolliment d'immigrats, pluralisme religiós i cultural, recerca i creativitat en tots els camps. La independència de Catalunya ha d'obrir oportunitats per a canviar estructures i contribuir a una millor qualitat de vida.
