El ministre Fernández Díaz descriu hipotètiques famílies que han quedat fracturades per les opcions favorables o contràries a la sobirania de Catalunya i els dirigents polítics defensors de la unitat d'Espanya insisteixen a criticar el projecte de creació d'un estat català perquè trenca el clima de convivència de la societat com si l'accés a la plena llibertat nacional fos incompatible amb una estructura política configurada amb criteris exclusivament democràtics.

El procés, segons ells, ha de quedar subordinat al dogma d'un estat únic que potser es pot reformar però mai dividir. Qualifiquen el procés d'independència com un deliri o com un extremisme que ha de ser rebutjat per qualsevol persona sensata.

Algunes veus catalanes comparteixen ideologies semblants. Fa pocs dies el periodista Vidal Folch, comentant la separació de Convergència i d'Unió i la divisió entre els militants d'Unió, acusava el procés i el president Artur Mas d'haver esdevingut trituradors de partits i de provocar terratrèmols desestabilitzadors a les organitzacions de la societat civil catalana.

Altres periodistes, tertulians habituals de programes acreditats, es manifesten favorables a abandonar projectes polítics qualificats d' extremistes i tornar a la sensata via reformista que podria aplegar una segura majoria de catalans. Són invitacions a optar per les terceres vies que recomanen els que tenen por dels canvis polítics substancials desitjats pels partidaris de la creació d'un estat nou.

La vehemència amb la qual s'expressen aquests periodistes es pot interpretar com el disgust que els provoca un procés que poc erosionat per l'aparició de nous actors polítics. També els neguiteja el lideratge del president Artur Mas que, amb el pas del temps, es fa més coherent i gosa triturar inèrcies i obstacles favorables al manteniment de l'ordre establert.