En el procés català cap a la independència, hi ha molt en joc. No és estrany, doncs, que uns i altres juguin les seves cartes, o (fins ara) algunes d'elles.
L'anàlisi freda de l'estratègia de cadascun dels "contrincants" suscita adjectius clarament diferenciats. En una petita juguesca, convido el lector espavilat a intentar, potser esforçant-s'hi al màxim, identificar amb quin "bàndol" associo els dos llistats.
* Meticulositat, precisió, cura, reflexió, apavaigament, pactisme.
* Improvisació, virulència, agressivitat, matusseria, provocació, obstinació.
El que sorprèn és que tota l'estructura burocràtica que té al seu servei el govern espanyol, amb la munió d'assessors, d'analistes, d'especialistes, d'advocats de l'Estat i d'estrategues que tenen a la seva disposició --i el pressupost que calgui--, hagi estat miserablement incapaç de generar un discurs en positiu.
S'ho hauran guanyat a pols, amb el seu discurs nacionalista: em fregaré les mans amb la revolta interna del PP"
En gairebé quatre anys des que Rodríguez Zapatero va dir a un Montilla compungit per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatutet, que estudiaria les reformes que el TC deia que s'havien de fer a les lleis orgàniques sectorials, no hem vist ni un sol gest d'acostament, cap intent de seduir-nos, cap indici d'haver entès l'atac als sentiments i a la dignitat col·lectiva dels catalans que suposava aquell cop de porta.
Al contrari, els que feia quinze anys que atiaven l'animadversió (estereotípica, però mesurable) dels espanyols envers els catalans, trencant tots els ponts de diàleg que podien, empastifen el mapa d'Espanya el 20 de novembre de 2011 amb un monocolor esfereïdor, només trencat a les circumscripcions de Sevilla, Guipúscoa, Biscaia... i a les de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El PP obté, fora de Catalunya i el País Basc, ni més ni menys que el 50,4% dels vots emesos. A Catalunya -on queda en tercer lloc-, obté només el 20,7% i al País Basc --on queda quart--, el 17,8%.
S'ho hauran guanyat a pols, amb el seu discurs nacionalista: em fregaré les mans amb la revolta interna del PP el dia que el senyor Rajoy --empès pels banquers, grans empresaris i polítics europeus-- no tingui més remei que seure a la taula amb els que gaudeixen d'un clar mandat electoral i parlamentari per organitzar el referèndum (fixat per al 9 de novembre). Aquell dia ¿els nostres dirigents oblidaran la improvisació, la virulència, l'agressivitat, la matusseria, la provocació i l'obstinació dels altres? Confio que no.