El periodista i escriptor Vicenç Villatoro denuncia en un article al diari Avui la crisi de TV3 perquè “per quart any consecutiu, TV3 no serà aquest 2006 la televisió més vista a Catalunya” i perquè el seu lideratge “que es va perdre l’any 2003 no tan sols no es recupera sinó que ara és encara més lluny que el primer any del tripartit”. L’exdirector general de la CCRTV creu que “els problemes de TV3, en termes d’audiència, són molt fàcils de detectar: són els informatius”; més concretament, els Telenotícies, ja que fins fa quatre anys, els dos Telenotícies de TV3 eren cada dia els informatius més vistos a Catalunya, amb una gran diferència, mentre que ara, “gairebé cada dia l’informatiu més vist a Catalunya és el de Matías Prats a Antena 3”. En aquest sentit, afirma que “el retrocés dels informatius ha estat espectacular, amb efectes sobre la imatge de marca, sobre el segell de prestigi de la casa, que acaba afectant tota la seva programació”. Segons Villatoro, els informatius de TV3 s’han enfonsat “no pas per la feina dels seus professionals, que eren si fa no fa els mateixos fa quatre anys”, sinó que hi ha “per damunt de la feina dels professionals una tasca de direcció i de concepte”. En aquest sentit, afirma que “els informatius de TV3 han perdut pluralitat, han perdut dinàmica de contrapesos i, de retop, imparcialitat, han perdut qualitat i han perdut ambició. S’han barallat amb el seu públic i no l’han substituït per un altre”.

D’una banda, segons Villatoro, “ha triomfat una ideologia de la informació de proximitat que és en el fons una ideologia de la subsidiarietat, una ideologia de carrilet: nosaltres informem de les coses d’estar per casa, de les coses domèstiques, dels successos pròxims, que de les coses importants ja n’informaran els espanyols”. En aquest sentit, assegura que “la secció d’internacional ha perdut pes i l’ha substituït per una sobrecàrrega d’interpretació ideològica”. Villatoro afegeix que “mancats de direcció i de criteris professionals, els telenotícies han derivat cap a una crònica de successos, una breu pinzellada d’editorials sobre política internacional -sobrecarregats d’opinió, i tota del mateix signe- i una repassada quotidiana per l’agenda de tota mena de plataformes i onegés”. Segons Villatoro, els informatius de TV3 “han deixat de ser nacionals perquè parlen massa de Catalunya” i també “han adoptat amb molta més naturalitat el marc espanyol”, però, sobretot, “han assumit un paper subsidiari, complementari”. Villatoro finalitza l’article reafirmant la crisi de TV3: “Com confirmaran les dades sobre les audiències d’aquest últim any, TV3 està en crisi. Les culpes de la crisi són internes i el seu epicentre és als informatius. No seria greu si TV3 no fos tan important per al país i per a la seva llengua. Ara, si el país està en fase postnacional i la llengua en fase postpolítica, no passa res si TV3 s’enfonsa. Ja sé què ens diran (tot i que no sé si serà veritat): sí, s’enfonsa, però ens surt més barata”.