L'historiador i professor de la UAB, Joan B. Culla, ha dit a un article que en l'anunci de dimarts de l'aliança ERC i NECat, Ernest Maragall "va explicar que [l'aliança] la concebia com un pas en la construcció d'"un espai ampli i transversal d'esquerres catalanista"".

Sobre aquesta aliança política, Culla ha sentenciat que "és obvi que pactant amb NECat [...] Esquerra fa seva bona part de l'herència simbòlica del maragallisme (qui queda al carrer de Nicaragua que pugui reivindicar?)" i alhora ERC "es posa en condicions de recollir un vot catalanista-progressista no metropolità sense el qual el PSC mai hauria governat tants ajuntaments de la Catalunya interior".

Culla ha dit que aquest vot "i els càrrecs públics d'ell emanats" se senten cada vegada "més incòmodes davant la línia de la direcció" del PSC: "Ho demostra la postura d'aquesta de permetre que regidors, consellers comarcals i diputats provincials socialistes es pronuncien en les seves institucions a favor de la consulta del 9 de novembre, consulta que la cúpula rebutja".

Per això, l'autor de l'article Un símptoma ha conclòs que davant la notícia de l'acord entre ERC i NECat Pere Navarro ha" recorregut a una resposta de manual antic: el moviment d'Ernest Maragall "enforteix el PSC" perquè "clarifica" el mapa polític català [...]. Però la realitat és una altra". "Encara que el citat pacte no afecti formalment al PSC, [aquest] constitueix un poderós símptoma del seu allunyament de la centralitat, de la seva automarginació, del seu sí però no al dret a decidir , de la seva identificació sense matisos amb el PSOE, del seu inversemblant alineament al bloc espanyolista al costat de PP i Ciutadans" ha sentenciat.