"Serà veritat que l'ADN d'Esquerra Republicana de Catalunya té el gen de l'autodestrucció?".
L'historiador Joan B. Culla ha posat en primer pla la "molt mala gestió" dels recursos d'ERC en l'àmbit del capital humà esmentant, com a exemples, les trajectòries d'Heribert Barrera, Joan Hortalà, Francesc Vicens, Àngel Colom, Pilar Rahola, Joan Carretero "i, ara, Josep-Lluís Carod-Rovira".
L'autor de l'article ha indicat que la solució a l'atzucac que pateix ERC hauria de començar per "un rigorós exercici d'autocrítica col·lectiva [...] que determinés seriosament per quines causes -diverses, sens dubte- el partit ha caigut en set anys (2004-2011) des del 15,95 al 8,98% dels vots, deixant-se pel camí de gairebé 380.000 electors". "ERC ja va fer l'experiència -ha continuat l'autor de l'article Triangle a la deriva-, temps enrere, de posar-se a les mans d'un nouvingut a la militància amb vel·leïtats messiàniques, i el resultat a mitjà termini no va ser massa falaguer".
Per aquest mateix motiu, Culla ha insistit en què "la solvència d'un partit no es guanya a base de trajectòries en ziga-zaga i reaccions erràtiques" sinó que "més aviat mostrant fidelitat a les arrels -i les d'Esquerra són profundes-, solidesa en els principis i capacitat per capitalitzar l'experiència acumulada pels seus quadres". "Existeixen a Esquerra -ha conclòs Culla- un bon grapat de persones, amb experiència en la política nacional i en l'espanyola, capaces de pilotar el partit durant el pròxim quadrienni. Tant de bo la militància sigui prou madura per elegir bé".
