El portaveu d’ERC al Parlament de Catalunya i futur candidat al Congrés, Joan Ridao, explica, en una entrevista a El Punt, els objectius que s’ha marcat la formació independentista de cara a les pròximes eleccions generals. Ridao afirma que “després d’haver constatat la manca de voluntat política, plantegem a curt termini recuperar la negociació política a Madrid condicionant el govern amb l’aritmètica parlamentària per recuperar una a una les peces perdudes de l’Estatut del 30 de setembre”.
Però, a mitjà i llarg termini, “hem de situar com un dels eixos de la nostra acció política el dret a decidir”. En aquest sentit, afirma que “el pla B és anar-se desconnectant d’Espanya, per dir-ho gràficament”.
Ridao assegura que ERC continua sent “el vot útil perquè tot el vot de centre esquerre i esquerra catalanista, per entendre’ns, els 1,2 milions de catalans que es declaren d’esquerres i més catalans que espanyols, tenen un únic referent útil, que és ERC mentre el PSC continuï segrestat pel PSOE i mentre CiU es plantegi una equidistància”. També es mostra optimista i creu que ERC obtindrà un bon resultat a les urnes: “Admeto que les circumstàncies del 2004 van ser excepcionals. Però l’última enquesta del CIS o una extrapolació de les municipals, assegura a ERC grup parlamentari propi amb sis diputats. No comparteixo el pessimisme interessat d’alguns, sobretot de fora d’ERC, de donar per fet que hi haurà una baixada espectacular”.
Ridao, però, es mostra decebut amb Zapatero: “Vam allargar la mà a Zapatero i després ens la va mossegar. Ha traït la confiança que li vam dipositar i la percepció que en tenim és la d’un personatge no prou consistent, no ha complert la seva paraula. I val per tot: pel debat territorial de l’Estatut i per la lluita antiterrorista. És evident que entre la política antiterrorista del PP i aquesta mena de voluntarisme pacificador del PSOE, prefereixo això últim. Però tampoc és consistent. Per això el personatge ens ha decebut i mai més Zapatero i el PSOE tindran un xec en blanc d’ERC. Farem valer el nostre pes en or”.
D’altra banda, no troba cap alternativa en Reagrupament “més enllà dels espeternecs i una crítica als lideratges”, però admet diferències entre Carod i Puigcercós perquè ERC “és un partit polític i no un club de mus”, però no hi veu grans diferències estratègiques ni ideològiques. En aquest sentit, afirma que “som un partit d’esquerres, independentista, som l’esquerra nacional. Però la independència s’aconseguirà no només amb ERC, sinó en complicitat amb altres sectors. I quan sento a Carretero i altra gent que en aquest projecte hi cap tothom, gent d’esquerres i de dretes, no sé de què estan parlant, però no d’ERC”. Ridao creu que és prematur parlar ara del tàndem Puigcercós-Carod: “Puigcercós ha mostrat una disposició a ser cap de llista el 2010 i Carod també. A partir d’aquí aquest debat es tanca perquè és prematur. De manera immediata l’objectiu és encarar una conferència nacional per fixar els eixos estratègics que explicava i després encarar amb èxit les generals. I, quan toqui ordinàriament, anar al congrés l’any que ve. A hores d’ara, ningú sap el que pot passar. Ja farem el debat, ara em nego a entrar-hi perquè no porta enlloc”. I, afegeix: “Aquests últims anys hi ha hagut un tàndem, sóc coresponsable de la feina feta, i la defenso. I el que és lògic és esperar que hi hagi continuïtat. Però l’última paraula la té el militant, i aquest és un debat que ja es farà al congrés”.
