Barcelona · Carles Boix reflexiona, a un article a l'Avui, sobre l'onada migratòria dels darrers anys a Catalunya. Segons el catedràtic de política i afers públics de la Universitat de Princeton, el discurs públic sobre aquesta qüestió ha oscil·lat entre dos pols igualment preocupants.

D'una banda, "la immigració ha estat acollida amb un silenci pragmàtic: com que els nouvinguts han representat una font de mà d'obra barata i un pal·liatiu per a l'estancament demogràfic del país, han estat molt pocs els que han volgut interrogar-se sobre el seu encaix social i cultural". De l'altra banda, "s'ha agitat la bandera del cosmopolitisme liberal: en nom de la solidaritat, s'han condemnat tota mena de quotes migratòries; i, en nom de la llibertat individual, s'ha considerat il·legítim tot intent d'assimilar els nouvinguts a la cultura receptora".

Segons Boix, el primer discurs, el del pragmatisme silenciós, "deixa els immigrants en una posició subordinada, d'una gran feblesa". I el discurs cosmopolita, "amb la seva insistència en la identitat individual i amb la seva negació d'una identitat col·lectiva que vagi més enllà de la suma aritmètica de moltes identitats culturals diferents, és un producte de filòsofs de saló, de catedràtics que un dia van ser maoistes i ara prediquen un liberalisme ensucrat". Boix creu que en "una societat estable i democràtica necessita valors compartits, una identitat comuna, un acord sobre els principis que han de marcar tota mena d'interaccions socials".

Segons Boix, "sostenir un cert progrés humà exigeix tenir, per damunt de tot, un cert pòsit cultural, un conjunt d'hàbits cívics, una estructura comuna de valors i expectatives sobre el que és acceptable i sobre el que no és permissible". Boix afirma que "l'emigració és una de les grans solucions al parany del subdesenvolupament en què encara viu una gran part de la humanitat". Tanmateix, és aquest fet precisament el que obliga les societats receptores a gestionar els fluxos migratoris d'acord amb tres principis fonamentals. 1) "Com que el progrés econòmic i humà del país receptor descansa en una cosa tan delicada com ara l'estructura d'hàbits que fa possible la cooperació i la confiança socials, és necessari assegurar-se que aquelles normes de comportament no s'esberlin amb l'arribada de noves poblacions. Això obliga a apostar per una política d'assimilació dels nouvinguts".

2) "Fins i tot les societats més obertes han de regular el flux migratori i d'imposar límits (raonables) a l'entrada de nouvinguts. Acceptar, per exemple, una emigració massiva que posi en perill tots els lligams socials i culturals en què es basa l'èxit de la societat receptora perjudica tant els nadius com els nouvinguts". 3) Finalment, "els receptors tenen el deure actiu de fer que la immigració no fracassi. Això els obliga a mantenir una societat oberta, exempta de discriminacions de tota mena". Per això, "les segregacions geogràfica i educativa són perilloses. La segregació laboral i la manca de mobilitat social són, però, molt pitjors. De fet, és aquí on el mercat de treball dualitzat que existeix a l'Estat espanyol (i, en part, a altres bandes del continent europeu) s'ha de reformar, perquè planteja una de les amenaces més greus a la possibilitat de crear una societat plenament integrada".