Barcelona ·
David González, subdirector del diari Avui, creu que l'espanyolisme intel·ligent ha detectat que la majoria dels catalans poden estar més a prop d'una consulta que de l'Estatut del 2006. González afirma, a un article a l'Avui, que "entre el respecte al text estatutari pactat pel Parlament català i les Corts espanyoles
i referendat pel poble de Catalunya -el compliment ja és una altra cosa; per desplegar un Estatut, que és una llei orgànica de les Corts espanyoles, fins i tot s'ha de negociar el calendari d'aplicació durant anys i panys!- i assumir consultes sobiranistes com la d'Arenys de Munt, l'espanyolisme més intel·ligent tria Estatut. I sencer".
González recorda que el ministre Alfredo Pérez Rubalcaba va afirmar el següent: Crec en la constitucionalitat d'aquest Estatut i el que Espanya no pot fer és negar la decisió d'un Parlament democràtic elegit pels catalans. El periodista assegura que no ha "sentit mai ni tan sols el president José Montilla dir Espanya en lloc de Tribunal Constitucional. Però, esclar, el ministre de l'Interior -potser traït pel seu subconscient abans demòcrata que jacobí-, la va clavar tant que es va traspassar la mà. s més: fregant l'anatema més absolut, Rubalcaba va explicar que la menció al terme nació inclosa al preàmbul de l'Estatut encara vigent, sense cap valor juridicopolític, simplement relata un fet': que el Parlament s'ha referit a Catalunya amb aquest terme".
L'endemà, segons el periodista, la lectura d'alguns titulars de premsa de la capital era per sucar-hi pa: "Rubalcaba: la nación catalana es un hecho". D'altra banda, també cita un article de Javier Pérez Royo en el que advertia que el TC podria acabar dictant una sentència de naturalesa "inconstitucional". En aquest sentit, David González alerta que "ni la lúcida declaració del ministre de l'Interior, ni el difícilment apel·lable raonament del jurista sevillà són innocents", tot i que subratlla que són "significatives aquestes preses de posició".
González creu que "una part de l'espanyolisme, insisteixo, el més intel·ligent, sembla que ho ha entès. Podria ser que el no' continuat d'Espanya a Catalunya (de l'Estat-Espanya, dels seus dos grans partits nacionales', el PSOE i el PP, i de la majoria de la seva opinió pública i publicada) acabés situant una majoria dels catalans més a prop de la consulta sobiranista d'Arenys de Munt -que és fonamentalment un exercici de democràcia com una casa de pagès en què hauria de participar des de la primera magistratura d'aquest país fins a l'últim que hi ha arribat, i he escrit participar- que no pas de l'Estatut del 2006. I que podríem ser ja un pas més enllà de la desafecció que va verbalitzar el president José Montilla. La qual cosa els inquieta més del que ens pensem".
