Barcelona ·
El professor d'història contemporània de la UAB, Joan B. Culla, assegura que els darrers mesos s'ha visualitzat un canvi de clima nacional a Catalunya que es va començar a gestar ara fa una dècada, quan es van comprovar els resultats del pacte CiU-PP. Ho afirma en una entrevista al setmanari El Temps, en la qual parla de la "dècada de les decepcions", en concret, de les tres decepcions.
En primer lloc, la decepció convergent, que "del 1996 al 2000 havia cregut haver amansit l'espanyolisme d'Aznar amb el pacte del Majestic i allò d'"hablo catalán en la intimidad"", però a partir de l'any 2000 "descobreixen que no, que el PP només havia fet aquell paperot perquè no tenia més remei, i en el moment que s'allibera perquè té majoria absoluta no únicament renega de tot allò, sinó que inicia una clara ofensiva reespanyolitzadora i recentralitzadora". s una decepció, diu Culla, "del catalanisme de centre-dreta que s'havia cregut que havia fet una certa pedagogia en la dreta espanyola en un sentit autonomista".
Després ve Pasqual Maragall i la segona decepció: "Aparentment, es creu l'Espanya Aparentment, es creu l'Espanya plural i totes les frases de Zapatero. El resultat ja el coneixem". I tercer desencant ve amb José Montilla, la qual assegura que és "transversal", ja que "la primera havia estat la decepció del catalanisme de centre-dreta, la segona, la del catalanisme de centre-esquerra, i la tercera ens ha afectat a tots, ha estat universal i transversal". Culla recorda que "el 2006 teníem un Estatut que era lluny de ser el del 2005, era una versió llimada pel Congrés i pel pacte de Mas i Zapatero, i culmina amb la sentència del TC. La sentència torpedina punts vitals de l'Estatut, i a partir d'aquí es visualitza un canvi de clima a Catalunya que havia començat feia una dècada".
Però segons l'historiador, el canvi més simptomàtic és la nova posició dels lobbies' econòmics: "el fet més simptomàtic del canvi no va ser la manifestació, tot i ser molt espectacular, sinó les preses de posició dels lobbys econòmics del país, el Cercle d'Economia, les Cambres de Comerç i els Josep Ramoneda, López Burniol, Ferran Requejo, etc. s a dir, col·lectius i individus que les darreres dècades havien tingut unes determinades posicions, molt allunyades de tota vel·leïtat independentista o sobiranista, aquests darrers temps han fet un viratge".
Joan B. Culla també afirma que la gran esperança dels qui desitgin que una majoria aritmètica nacional al proper Parlament es pugui convertir en una majoria política que en determinades ocasions pogués fer bloc, són "les resolucions judicials dels propers dos anys que vagin en la línia de les darreres actuacions del TC". Creu que "si el PP, C's i UPD, i més plataformes espanyolistes, continuen incrementant la seva pressió judicial contra el català i l'autogovern, provocaran una reacció unitària dels partits nacionalistes".
Finalment, creu que pretendre que l'independentisme estigui representat per un sol partit "és absurd" i sobre Reagrupament i SI, creu que "més SI que Reagrupament, són molt inconsistents, volàtils, amb l'argument que no tenen programa electoral perquè el seu objectiu és una majoria que proclami la independència, i després ja decidiran com volen que sigui la Catalunya independent".
