Barcelona ·
Josep Maria Pasqual ha dit que "alguna cosa falla" en l'independentisme català al seu article al diari El Punt: "...si al final desmuntem l'independentisme parlamentari i institucional i aconseguim aplegar menys gent per l'alliberament nacional que per l'alliberament dels transgènics o per l'alliberament sexual (...), vol dir que alguna cosa falla.
I si no falla l'independentisme, probablement fallen els independentistes". Pasqual ha explicat els motius que el duen fins a aquestes afirmacions: "Crec que l'actuació general d'aquesta ideologia social i política que es diu independentisme s'ho hauria de fer mirar, si no es vol que els adversaris quedin descansats i que els partidaris quedin cansats". "En els últims anys -ha continuat l'articulista- a més d'una multiplicació de l'independentisme (no cal fer la llista de grups en tots els àmbits que han sorgit, sobretot des de la universalització de les xarxes socials d'internet), s'ha produït una grupusculització i una repetició (només cal veure les llistes d'adhesions, amb noms que apareixen sempre a cada nova iniciativa). I l'efecte de propagació virtual s'hauria de ponderar amb el seguiment presencial de l'independentisme. Tant a les urnes com al carrer".
Per això, Josep Maria Paqual ha dit que si no fós independentista s'estaria "fent un tip de riure" perquè al primer acte de mobilització d'"Acte de sobirania" davant del Parlament de Catalunya, l'assistència (segons la Guàrdia Urbana) va ser de 1.400 persones, "i aquí no calien avions ni llargs recorreguts en autocar com passava per anar a Brussel·les". I també perquè els 1.400 independentistes concentrats davant del Parlament de Catalunya "cridaven botiflers als diputats independentistes que van fer el gest de fer acte de presència al recinte, malgrat que no hi havia sessions".
Tot i això, l'autor de l'article ha dit que com que és independentista entén "que els segles de colonització ens han abocat a diverses formes d'acceptació del gradualisme". Conclusió final de Josep Maria Pasqual: "Vaja, que millor ser molts i ben avinguts que no pas pocs i barallats. O així m'ho sembla".
