Barcelona · Josep-Maria Terricabras explica a l'article Presència catalana al món' que "un dels entreteniments més lluïts dels mitjans de comunicació anticatalans és la crítica a les activitats exteriors del Govern de Catalunya": "la despesa, la forma, l'objectiu, els mitjans, els criteris... tot". Per l'autor, però, "no els molesta això o allò, sinó que simplement els molesta que Catalunya tingui presència internacional. En el fons -afegeix- els molesta Catalunya".



El filòsof recorda, però, que a pesar que "el Govern i altres institucions i organismes públics mantenen i fomenten relacions internacionals", no són els únics a fer-ho: tant els catalans escampats pel món que exerceixen com a tals com les "dotzenes d'entitats privades, que tenen una presència internacional forta" realitzen també aquesta tasca.

I és que, per l'articulista, "una de les característiques bàsiques de la societat civil catalana és que sempre ha estat oberta i s'ha projectat a l'exterior", fet que l'ha permès "créixer i prosperar". Aquesta voluntat de la societat civil, d'espavilar-se tota sola, ve donada també pel fet que "ha sabut sempre que no es podia refiar de l'Estat, que no n'havia d'esperar res". En aquest sentit, Terricabras alaba la reunió que va fer la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), en què hi havia "convocades una trentena d'associacions, però també n'hi van participar altres que encara no estan federades" per aglutinar i coordinar totes aquetes entitats.

Per l'autor, la reunió "va confirmar que la iniciativa ciutadana és imprescindible, que Catalunya ha sobreviscut gràcies a l'esforç i la imaginació dels catalans i gràcies a la projecció que han sabut donar als seus projectes. Tot això -afegeix- ha de continuar i s'ha de reforçar".