Barcelona · L'escriptor Sebastià Alzamora analitza, en un article a l'Avui, la celebració de les consultes de diumenge i afirma que "és obvi que la participació va ser un èxit", però "el que no es pot fer", perquè no té sentit, és "mesurar els resultats d'una consulta com aquesta amb els paràmetres d'una veritable convocatòria electoral". Segons Alzamora, "es tracta d'una primera passa, però d'una primera passa que sens dubte té pes polític i que, sobretot, constitueix una magnífica lliçó de democràcia. Si ningú s'hi ha d'enfadar, enhorabona a tothom que ho ha fet possible".

L'escriptor assegura que les consultes han fet aflorar unes quantes característiques inequívocament catalanes. La primera característica és que "quan els catalans fan alguna cosa important per a les seves reivindicacions nacionals, necessiten saber de seguida què n'opinen a Espanya". I és que encara no es coneixien els resultats de les consultes i "ja teníem un tou de dignes compatriotes que es delien per conèixer la valoració que se'n feia des de les Espanyes: i aquesta valoració, oh sorpresa, era senzillament la de sempre, de manera que no cal aturar-se a fer-ne cap comentari". Alzamora subratlla la reflexió que va fer Esteban González Pons, del PP valencià, assegurant que "les consultes podien no tenir validesa jurídica, però sí que tenien importància política, i molta".

De fet, "tanta que podien condicionar l'evolució de l'escenari polític a l'Estat espanyol en un futur immediat". La segona característica és que "els catalans fan alguna cosa important per a les seves reivindicacions nacionals, necessiten barallar-se de seguida". I la tercera és que quan els catalans fan alguna cosa important per a les seves reivindicacions nacionals "els entra de seguida un agut atac de cagadubtisme: el trenta per cent és molt o és poc? S'ha fet bé o s'ha fet malament? Ha valgut la pena?".

Alzamora assegura que "si fa uns anys ens haguessin dit que un diumenge de desembre del 2009 dos-cents mil ciutadans anirien a les urnes per expressar la seva voluntat que Catalunya sigui un país amb Estat propi, i que ho farien en un referèndum merament simbòlic, convocat al marge de les institucions, dels mitjans de comunicació i dels partits polítics, ens hauríem fet un fart de riure".