L'exconseller Joan Manuel Tresserras ha apostat per lluitar per un estat que actui "com a instrument d'homologació internacional i, a efectes interns, com a garantia de control dels propis recursos, de la capacitat de decidir, i de la capacitat de conformar un model econòmic i social que prioritzi el benestar i els objectius de caràcter col·lectiu". 

"Des d'aquesta perspectiva ─ha argumentat─, el referèndum per validar la voluntat majoritària de disposar d'un estat català no seria un anacronisme de caràcter atàvic o caduc, sinó un anacronisme d'anticipació. Potser premonitori d'una plausible evolució democràtica de la forma estat". A l'article Refer la nació Tresserras ha posat l'accent en la definició exacta d'allò que els catalans exigim a l'hora de construir un nou país: "Cal definir bé el projecte de la mena d'estat i de societat que volem".

"El moviment català ─ha continuat─ cap a la independència i la construcció de l'estat no és un moviment d'imitació. No és el resultat del triomf d'una determinada ideologia [...]. La construcció de l'estat català [...] haurà d'assumir també el caràcter d'experiència original i fundacional. No arribem tard ni anem endarrerits. Ens hem decidit ara, i no actuarem en clau de passat sinó de present i, sobretot, de futur".

Finalment l'autor de l'article ha celebrat que la necessitat d'afrontar la construcció de l'estat "sobre una base democràtica ens ha ajudat" a superar l'actitud "conservadora i defensiva respecte a la nació heretada". L'exconseller ha recordat l'obertura i la porositat dels darrers anys a Catalunya quant al terme nació per tal d'adaptar-lo a la globalització, "per ajustar-lo a la nostra diversitat interna i per fer-lo més inclusiu i atractiu".

"El país nou i l'estat ens han exigit eixamplar la nostra concepció de la nació perquè el trajecte de futur pugui resultar més viable, més engrescador i més amplament compartit. Per poder construir l'estat, doncs, estem refent finalment la nació. Ja era hora" ha conclòs.