Com a exemple, quan em seria molt més fàcil agafar el tràgic exemple de Rodalies, mirarem l'estació de Girona. El març del 2012 van acabar les obres d'estructura de la nova estació subterrània de Girona. El 29 de setembre de 2014 s'inunda la nova estació. El 30 de novembre de 2014 es torna a inundar. Als viatgers se'ls diu que no els tornaran l'import dels bitllets pel tren cancel·lat.

Segons explicava Lluc Salellas el gener de 2015, els barris de La Devesa i Sant Narcís de Girona ja feia set anys que malvivien amb l'obres de la construcció del Tren d'Alta Velocitat, i que dos anys després de la inauguració oficial, les obres –de notòria mala qualitat- encara eren són lluny d'acabar.

El 14 d'octubre de 2016 han de posar galledes per recollir l'aigua dels degoters a l'estació de Girona. El 23 de gener de 2017 el personal de l'estació de Girona col·loca sis galledes per a les goteres.

La línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona tenia inicialment prevista l'arribada a Barcelona l'any 2004, però el primer tren no hi va circular fins el 20 de febrer de 2008.

El juliol de 2007, Magdalena Álvarez havia afirmat que Catalunya tindria "unas infraestructuras envidiadas en el resto del mundo", després de la gran apagada de feia poc a Barcelona i els nous retards a Renfe; i s'havia compromès a "arreglar Cercanías como solucionamos el AVE a Lleida".

Però segons la Cambra de Comerç només el primer any l'Estat va complir la disposició transitòria de l'Estatut de 2006 en matèria d'inversions de l'Estat: a cap altre exercici dels set. De fet, Catalunya va rebre el 2015 el nivell d'inversió estatal més baix de la història (només el 8,2% de la total). A més, només es va executar el 71% (€736,3 M) del previst (€1.040M), molt per sota del 89% estatal.

En definitiva, que el gobierno digui el que vulgui, que no guanyarà ni un sol vot per al dependentisme. Més aviat, tornant a mentir, tornant i intentar enganyar la gent, encara ens farà un nou favor.