Josep-Lluís Carod-Rovira i Artur Mas conscients de l'actual situació política i de l'estat d'ànim dels sectors nacionalment més sensibles del país, han reaccionat amb dues propostes que voldríem creure no contenen cap intencionalitat electoral o subterfugi per erosionar les bases electorals d'una i altra formació. Tampoc voldríem creure que el que pretenen és únicament consolidar lideratges personals en el si de les dues forces polítiques cabdals del catalanisme català. Carod-Rovira ha aconseguit amb la seva proposta la unitat del partit, que ha fet seva l'aposta per al 2014, i a més a més ha enviat un clar missatge als sectors discrepants republicans per tal que facin pinya.

Artur Mas, per la seva banda, ha apostat per la refundació del catalanisme, un atreviment que potser el supera. El problema és que ha llançat la proposta sense consensuar-la prèviament amb cap sector sobiranista del país i ni tan sols amb UDC, el seu soci en el si de la federació. La proposta, no obstant, ha estat ben rebuda per sectors de CDC i d'altres del PSC catalanistes.

El problema d'ambdós líders, però serà si el país es pot permetre esperar a que CDC refundi el catalanisme o que ERC presenti un referèndum el 2014, quan al segle XXI cada parcel·la política està ocupada i per tant reformular el Pal de paller d'en Pujol és molt difícil. Carod i Mas han de saber que avui en dia ja no n'hi ha prou amb propostes, dates, reformulacions i conferències. El que realment necessitem són lideratges sòlids, creïbles i valents i projectes nacionals clars i allunyats d'experiències federalistes o estatutàries fracassades.

Tots sabem que som a la Unió Europea i que això ens marca uns límits, però també creiem o tenim la necessitat de creure que aquesta Unió és de llibertat. Catalunya i la resta de la nació volen ja, avui, una aposta forta i de risc.