La proposta d'Artur Mas de refundar el catalanisme ha fet pujar la testosterona a més d'un convergent de bona fe, que s'ha pensat que el líder de CiU s'havia tornat independentista de cop i volta. En aquest joc de miralls i d'aparences en què s'ha convertit la política professional, s'ha d'agrair la integritat d'un polític com Josep-Antoni Duran Lleida, a qui mai se'l podrà acusar d'incoherent o de parlar amb mitges tintes. Duran no vol crear falses esperances entre la ciutadania perquè, a la llarga, aquesta estratègia tan sols genera frustració i insatisfacció. Per tant, ho ha dit alt i clar: "Que ningú es preocupi, que per CiU no està en perill la unitat d'Espanya".
Diversos analistes i politòlegs no paren de repetir que la constant desafecció de la ciutadania envers els polítics és deguda, en bona mesura, per la poca credibilitat dels polítics, fins al punt que ni ells mateixos es creuen les seves pròpies paraules i han d'anar a validar-les al notari. Avui diuen una cosa, demà la contrària i l'endemà neguen haver-se pronunciat sobre el tema en qüestió. Josep Antoni Duran Lleida està fet d'una altra pasta. Defuig de les misèries del dia a dia i se centra en els aspectes clau de país, des d'una visió que hom pot compartir o no, però que ningú pot qualificar d'oportunista. Duran, al seu darrer llibre, Entre una Espanya i l'altra, continua expressant la seva creença en una Espanya que acceptarà i celebrarà la seva diversitat nacional, cultural i lingüística, i amb la qual tots els seus ciutadans podran identificar-se.
En aquest context, Duran va deixar ben clar que CDC i CiU, després del 20N, es troben exactament al mateix lloc que el 19N, és a dir, mirant de col·laborar en la governabilitat de l'Estat per al bé de tots els espanyols, catalans inclosos. CiU no ha flirtejat, ni flirtejarà, amb idees secessionistes, per molt que ho desitgin les bases i bona part dels quadres entremitjos de la federació. El líder democristià va explicitar que la federació sempre ha defensat la Constitució espanyola i, perquè no en quedés cap dubte, va reblar: "I encara ho fem".
Per contra, els gurús del nou catalanisme no paren d'escriure i difondre proclames d'allò més eufòriques sobre les virtuts del discurs de dimarts. A tall d'exemple, el lliri del nou catalanisme escrivia dijous a l'Avui: "Artur Mas va clausurar el pujolisme i va obrir les portes a un catalanisme amb l'horitzó de la llibertat. (...) Hem millorat respecte del pujolisme, que tenia el centre de gravetat en l'autonomisme, i ara Mas l'ha mogut a l'eix de la llibertat". Segons aquest nou visionari de la federació nacionalista, doncs, Artur Mas va aconseguir dimarts la quadratura del cercle.
L'intent de fer veure el que no és, però, de seguida ha topat amb el seny de Duran Lleida, gens amant de continuar atiant el monstre de la creixent manca de credibilitat de la classe política. Amb les seves assenyades declaracions, el líder d'UDC va mirar de reconduir la situació i d'aclarir conceptes, en un exercici de sinceritat que el conjunt dels polítics catalans i espanyols no tenen el costum de practicar.
