El sociòleg Salvador Cardús afirma en un l'article de La Vanguardia que "Artur Mas va pronunciar ahir un bon discurs polític". El defineix com "el discurs més complet dels que recordo i el més polític en el sentit més ampli de la paraula. És a dir, el menys marcat per la urgència i pel combat partidista".
Cardús explica que Mas "va certificar la fi del 'nacionalisme' com a identificador polític". I va "substituir les categories de 'sobirania' i 'independència' per les de 'plenitud nacional' i 'dret a decidir'". Es tracta, segons el sociòleg, d'"un intent astut per reorientar el debat polític en un punt des d'on pugui sentir-se còmode ell i bona part del seu electorat". Una altra cosa és, afegeix, si "Mas va saber transmetre la convicció que ell, el seu partit i la seva coalició tenien les claus per aconseguir tals propòsits". En realitat, afirma, que "camins formals en va proposar pocs i incerts. Ni estic segur", diu, "que el seu projecte tingui la capacitat per a guanyar simpaties fora del partit".
Finalment fa dues consideracions que podrien treure força a les propostes de Mas. En primer lloc, analitzant-ho des d'un "judici d'intencions partidistes previ, considerant que el seu discurs responia a una mera estratègia de supervivència personal". En segon lloc, considerar que "el compromís patriòtic que va anunciar no serà bastant creïble fins que l'hagi pogut demostrar des del govern"
