Per damunt de tot, l'anàlisi dels gravíssims fets que han sacsejat la comunitat cristiana de Sant Vicenç de Castellet durant els darrers cinc anys ha d'anar més enllà d'aquests tristos episodis i qüestionar moltes més coses. La primera, els filtres.
Com pot ser que, escarmentada com està l'Església catòlica amb el comportament indigne de capellans que han fet servir la seva condició per abusar d'infants, s'hagi admès al sacerdoci aquest senyor? David de Vargas va ser expulsat del Seminari de Barcelona, dels salesians, dels carmelites i d'un convent d'Andalusia, a Sevilla, on va anar a refugiar-se. Sempre pels mateixos motius. No cal ser un crack per adonar-se que alguna cosa greu hi devia haver perquè en un temps com l'actual de gran mancança de vocacions sacerdotals se'l fes fora del Seminari Conciliar de Barcelona, dels salesians, dels carmelites i d'un convent andalús. Ja no es fan exàmens i tests psicològics als futurs capellans? I si es fan, per què no són tinguts en compte?
I, sobretot, com es pot admetre que aquest senyor anés a parar a la diòcesi de Castelló i fos ordenat allà de prevere? Un Seminari, el de Castelló, promogut per un obscur i peculiar bisbe, Juan Antonio Reig, que va maltractar els seus capellans, es va polir el patrimoni del Bisbat jugant a la borsa i va haver de sortir per cames després, a Múrcia, d'on va ser degradat i portat a Alcalà de Henares. Aquí ja ha protagonitzat escàndols considerables, com ara presidir una eucaristia a Paracuellos del Jarama, amb la bandera franquista al seu costat, i la presència de Blas Piñar i que va acabar amb una processó entre les fosses del cementeri. Diuen les cròniques que el fundador de Fuerza Nueva va expressar, eufòric, que "mai havia sentit parlar així cap capellà i menys un bisbe, sobre els màrtirs de Paracuellos". Ningú, de Castelló, es va prendre la molèstia de demanar informes als responsables dels altres seminaris per on havia passat David de Vargas, abans de ser ordenat finalment l'any 2002 pel bisbe Reig?
La Santa Seu, en un clar document de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, va advertir fa poc que s'ha de vigilar el que, avui encara, és una pràctica molt habitual per "guanyar punts", mitjançant la incorporació de més seminaristes: "Cal intercanviar la informació sobre els candidats al sacerdoci o a la vida religiosa que es traslladen d'un seminari a un altre o d'una diòcesi a una altra". Davant del sospitós augment de candidats al sacerdoci d'algun seminari de casa nostra, s'està fent el que demana explícitament la Santa Seu, és a dir l'intercanvi d'informació per impedir que es repeteixi un cas com el de Sant Vicenç de Castellet?
Molts interrogants oberts i uns clars responsables d'un desgavell que ha fet molt mal a la credibilitat de l'Església i, el que és pitjor, a molts cristians de Sant Vicenç de Castellet.
