Aquest cap de setmana, el director general d'Air Berlin per a l'Estat espanyol i Portugal, Álvaro Middelmann, que s'ha significat darrerament pels seus atacs a la llengua catalana, denunciava l'intervencionisme de la Generalitat en l'operació de compra del 80,1% de Spanair per un consorci liderat per empresaris catalans i Turisme de Barcelona. Segons Middelmann, l'operació està mancada de transparència, i insinua competència deslleial. Air Berlin desitjava la mort comercial de Spanair, competidora directa a l'aeroport de Son Sant Joan, un fet que li deixaria el camí lliure per controlar les seves rutes des de Barcelona.
El cas de Middelman pot respondre a motivacions comercials, però ja han sorgit veus de tertúlies espanyolistes radiades des de la capital espanyola que denuncien que ara Spanair tindrà un elevat grau de participació pública, i per tant, en perill de contaminació política del tripartit. D'entrada, cal deixar clares algunes xifres: fins ara, el capital de Spanair era en un 50% públic, a mans dels governs de Dinamarca, Noruega i Suècia, i amb els nous propietaris, el capital públic tot just arribarà al 30%. Per tant, Spanair és més privada ara que fa una setmana. D'altra banda, convé recordar als qui des de la brunete mediàtica ja ataquen el nou projecte per intervencionista, que el 23% del capital d'Iberia està a mans del a Comunitat de Madrid i de l'Ajuntament de la capital espanyola.
Percentatges a banda, el que cou, i molt, és que després de molts anys de sequera, Catalunya recuperi la iniciativa empresarial que sempre l'ha caracteritzat, i que hi hagi molts empresaris disposats a arriscar pel país i pel nostre aeroport. I val la pena destacar que entre els socis del nou consorci hi ha diversos perfils polítics i sensibilitats.
Potser la nova Spanair podrà acomplir el propòsit que el 22 de març del 2007 es van fer centenars d'entitats de la societat civil, el món empresarial, sindical i acadèmic en aquella acte a l'IESE: que el Prat sortís de la foscor per esdevenir un hub intercontinental del sud d'Europa. Això és possible, però caldrà veure com ho aconseguim. AENA no ens ho posarà fàcil, però aquí hi jugaran un paper clau els polítics, que hauran de fer veure a Madrid que el centralisme ranci amb què gestiona l'Estat una infraestructura crucial no aporta res de bo per a Catalunya, però tampoc per a Espanya. Limitar el creixement català és, i ho saben prou bé per les xifres d'espoli, limitar el seu.
