L’esquerra abertzale planejava rellançar el procés de pau aquesta tardor amb un seguit d’iniciatives avalades per mitjancers internacionals. Una ofensiva política que, de moment, els independentistes han hagut de guardar al calaix perquè Zapatero, Rubalcaba i l’Audiència Nacional l’han fet impossible amb diverses operacions policials dirigides contra els responsables de Batasuna. La razzia de Segura és el màxim exponent de l’estratègia pre-electoral del PSOE.
A principis del mes d’octubre una vintena de membres de la Mesa Nacional (entre ells Permach, Petrikorena i Etxeberria) van ser detinguts en aquesta petita població guipuscoana. Des de llavors, és constant el degoteig d’arrestaments impulsats pel Ministeri de l’Interior –el nombre de bascos tancats a les presons espanyoles va en augment– i el departament d’interior d’Euskadi dirigit pel conseller Javier Balza no para de prohibir actes o manifestacions convocades per l’esquerra abertzale. En canvi, permet que la Falange Española es manifesti sense cap problema a Sant Sebastià, mentre l’Ertzaintza carrega a Hernani contra un acte pacífic organitzat pel moviment independentista. Durant els enfrontaments, els agents autonòmics van requisar als manifestants abertzales diverses ikurrinyes, com si es tractés d’una bandera il·legal, com en temps del franquisme.
En aquesta matèria, els governs de Madrid i Vitòria han aparcat les diferències virtuals que escenifiquen en l’actualitat per intensificar conjuntament la repressió contra l’independentisme basc. Per raons ben diferents, al PNB i al PSOE els interessa una esquerra abertzale afeblida al màxim. El cas és que, des de fa mesos, ETA i els grups de la Kale Borroka han deixat de tenir el monopoli dels passamuntanyes. Ara és força habitual veure pels carrers d’Euskadi a grups de policies vestits de paisà, amb els caps coberts totalment per preservar, a parts iguals, impunitat i anonimat. Formen part del paisatge urbà basc.
Pel que fa al full de ruta del lehendakari, noves declaracions de destacats penebistes ens donen més pistes sobre els autèntics plans d’Ibarretxe que, es confirma, no passen per una confrontació amb l’Estat. El portaveu del PNB al Congrés, Josu Erkoreka, creu que existeix una “base per a l’entesa” entre Ibarretxe i Zapatero que es pot formalitzar després de les properes eleccions espanyoles. Una entesa que, en qualsevol cas, no pivotaria sobre el reconeixement del dret d’autodeterminació dels bascos. La prioritat de la iniciativa plantejada per Ibarretxe –que inclou una consulta fixada pel 25 d’octubre de 2008– no persegueix un objectiu autodeterminista, sinó un altre de ben diferent. Ho ha reconegut l’encara president del PNB, Josu Jon Imaz: “La tasca històrica del nostre partit és ser l’abanderat en la deslegitimació d’ETA i de Batasuna. Aquesta ha de ser la nostra prioritat política.” Curiosament una reflexió compartida al cent per cent pel Diputat General de Guipúscoa, Markel Olano: “La consulta popular és important per deixar absolutament fora de joc a ETA”. Curiós perquè Olano és un home de la máxima confiança de Joseba Egibar, el representant de l’ànima més sobiranista del partit. Imaz i Egibar, doncs, malgrat les diferències que els separen sobre l’estratègia a seguir, es donen les mans quan es busca deixar fora de joc a l’esquerra abertzale, el propòsit principal dels plans del lehendakari. Per aquesta raó, l’antic portaveu d’Herri Batasuna, Floren Aoiz, adverteix que “l’esquerra abertzale s’ha curtit en estats d’excepció, guerres brutes, razzies de tota mena i escenaris d’ofegament, aïllament, persecució i repressió. No és casual que siguin legió els analistes que l’han comparat amb un Au Fènix, l’ésser mitològic capaç de ressorgir una i altra vegada de les seves cendres. Per això no hi ha res més inútil que entossudir-se en acabar amb l’Au Fénix.”
