No res. Almenys res que pugui sacsejar les estructures de l’Estat espanyol. La política basca és un gran joc de miralls que no reflecteix la realitat sinó allò que cadascú pretèn fer veure als adversaris i a l’opinió pública. Per entendre realment l’objectiu i el cal.lat de la proposta d’Ibarretxe s’ha de tenir molt present una clau que és fonamental: el no de Madrid a qualsevol iniciativa que no controli per canviar els actuals marcs jurídics i polítics. Quan el Lehendakari va llençar la seva proposta de consulta ja comptava amb la negativa del govern del PSOE.
Sabia, de sobres, que el Zapatero que no va reconèixer el dret a decidir dels bascos durant el frustrat procés de pau, difícilment el podria assumir ara que estem en una conjuntura pre-electoral, a cinc mesos d’uns comicis vitals per a socialistes i populars. Per tant, què vol el PNB “amenaçant” amb una consulta sense l’aval de l’Estat que sap que està condemnada al fracàs? Recuperar la iniciativa política. Ibarretxe no està en una cursa sobiranista per alliberar Euskadi, sino que està competint per fer-se amb una bona pole position. El que pretèn Ibarretxe és aprofitar-se de l’esquerra abertzale, ara que torna a estar contra les cordes, per intentar fagocitar a una part de la base social independentista amb un discurs autodeterminista però només sobre el paper. Sap que el creixement electoral del PNB –com va quedar demostrat en el 2001– sols és possible a costa de Batasuna. Per tant, el seu full de ruta contempla tres escenaris i tots tres acaben igual, amb unes eleccions autonòmiques anticipades que pretèn capitalitzar:
1) Victòria socialista en els comicis espanyols. Tenint en compte que si guanya el PSOE serà per la mínima, Zapatero necessitarà el suport dels diputats del PNB a Madrid i podria avenir-se a arribar a un acord amb Ibarretxe per dotar a Euskadi d’un autogovern més ampli que l’actual Estatut. En qualsevol cas, estaríem parlant d’una opció autonomista, una mena d’operació “a la catalana” que, òbviament, no resoldria el conflicte basc. Aquesta tesi està abonada per la nul.la voluntat de Zapatero d’anar més enllà de la Constitució i de la petició que ha fet a les forces basques de pactar primer entre elles i proposar després un acord a l’Estat. Aquest acord, doncs, amb l’aval del govern central, desembocaria en una consulta legal el 25 d’octubre de 2008. Per la seva banda, el Lehendakari ja ha deixat ben clar en públic que no parla d’una consulta independentista, ni tampoc autodeterminista, i que desitja una Euskadi que convisqui dins de l’Estat Espanyol.
2) Zapatero guanya les eleccions, no hi ha acord i la justícia espanyola prohibeix la consulta “habilitadora” del Lehendakari. Al president espanyol no li preocupa el repte d’Ibarretxe, perquè sap que el PNB no arribarà a la confrontació institucional. Zapatero també està tranquil perquè l’Estat té els mecanismes per impedir una iniciativa semblant. En cas que Ibarretxe sol.licités al parlament basc la convocatòria d’una consulta no vinculant pel 25 d’octubre del 2008, els tribunals la prohibiran, i el Lehendakari acatarà la decisió. Com ha dit aquesta setmana la consellera Miren Azkarate, “el govern basc sempre ha respectat l’Estat de dret”.
3) Si les eleccions les guanya Rajoy, tot queda congelat. En el fons la iniciativa d’Ibarretxe és una manera de donar un cop de colze a l’esquerra abertzale, per impedir que un possible nou procés de pau estigui marcat per les negociacions entre el moviment independentista basc i el PSOE. Els penebistes són molt conscients que Zapatero pot tenir en el futur la temptació de recuperar els fils de comunicació amb ETA i Batasuna i tornar a marginar al nacionalisme moderat. De moment Zapatero, com sempre fa, mantè obertes totes les possibilitats per activar la que més li convingui en cada ocasió. Així, pacta amb el PNB el suport recíproc als pressupostos bascos i espanyols, i no deroga la resolució del Congrés espanyol que permet el diàleg amb ETA. D'aquesta manera s'assegura el menú complet i l'opció de trucar a la porta del PNB o de l'esquerra abertzale en funció de quins siguin els interessos i les necessitats del PSOE l'any que ve. S'estan jugant partides simultànies, unes són públiques i d'altres no. La jugada d'Ibarretxe és evitar que els independentistes tornin a tenir una posició privilegiada per negociar amb el govern espanyol. El PNB vol que el cotxe de Batasuna continui en boxes -il.legalitzat- fora de la cursa i sense pilot. El 25 d'octubre de 2008 no acaba res, és una meta volant més de la competició disputada en la part abertzale per veure qui ocupa la millor posició en la línia de sortida d'un procés de pau que a l'Estat -oficialment- tothom dona per trencat i que, en canvi, les cancelleries europees el consideren en stand by.
