Si amb la proposta d'Ibarretxe s'ha fet miques el guió polític espanyol, què no cal dir del català, si és que existia. Tot i que no cal fer mimetismes entre Euskadi i Catalunya, el que és cert és que després de la proposta d'Ibarretxe res no serà igual. I si hi afegim els canvis produïts en la composició del Tribunal Constitucional, el panorama polític català ha canviat. El lehendakari Ibarretxe, amb la seva dignitat, va obrir un nou camí amb el seu discurs en el Congrés dels Diputats, que no van voler escoltar. Després, hi enviarem els nostres tres representants que, amb gran dignitat també, varen exposar què volíem des d'una perspectiva molt plural.
Però Espanya ni va escoltar a Ibarretxe ni als nostres tres representants. La resposta va ser la que avui ha fet amb contundència la vicepresidenta espanyola: "Constitución, Constitución, Constitución". Ja no cal ni esmentar la resposta del cap de l'oposició: Espanya no accepta ni vol ser plural, i menys encara plurinacional, plurilingüística i pluricultural. Però Espanya no està acostumada als polítics de la fusta del lehendakari Ibarretxe. Un home recte del poble, que creu en els seus ciutadans i en la seva nació, i que no es doblegarà davant dels poders fàctics de l'Estat, econòmics o mediàtics.
És per això que diem aurrera lehendakari, endavant lehendakari, perquè sense mimetismes de la situació basca i catalana obres camí. I a més obligaràs a l'Estat a enfrontar-se amb la realitat: un sobiranisme basc no violent, però que aspira a la seva llibertat nacional. A l'Estat li ha anat molt bé durant dècades l'excusa d'ETA i la lluita armada, això no els ha fet por. Com deia un tinent general mort fa uns anys i que va ser molt important en la Transició democràtica: "Unas cuantas bajas al año no son un precio muy alto para mantener las Vascongadas en España". ETA és i ha sigut la gran coartada del nacionalisme espanyol per no afrontar el dret a decidir els bascos sobre el seu futur.
Ibarretxe, doncs, té al calendari l'estratègia establerta, i la voluntat d'entesa amb el govern de l'Estat, però exigeix que es respecti la voluntat de la societat basca per decidir el seu futur.
El full de ruta establert és, doncs, el 25 d'octubre del 2008, una consulta que sigui quin sigui el seu resultat portarà a la dissolució del Parlament basc i a la convocatòria de noves eleccions nacionals a Euskadi. I el procés continuarà en un segon referèndum resolutiu, el segon semestre del 2010.
El lehendakari sap que hi haurà dificultats, i que hi pot haver febleses que comportin desanimar la societat basca o portar-la a caminar amb l'espiral, perquè construir la pau és més difícil que fer la guerra. I és més difícil arribar a acords que parapetar-se en les raons de l'Estat.
A Catalunya, als Països Catalans, la societat civil avui està atenta a què farà la seva classe política i dirigent, i es pregunta quants Imaz caldria que es retiressin perquè la nació catalana fos capaç de no perdre un rere l'altre els trens de la història.
