La detenció d’una vintena de dirigents de l’esquerra abertzale a Segura (Guipúscoa) marca ja de forma definitiva un abans i un després en l’estratègia del govern del PSOE i de José Luis Rodríguez Zapatero en relació a Euskadi i al conflicte basc. S’ha tornat als temps del PP, als temps de José María Aznar en què l’esquerra abertzale era perseguida, sense miraments, per terra mar i aire pels poders de l’Estat.
Com si considerés definitivament esgotada la possibilitat d’un final dialogat de la violència i amb la intenció de seduir el sector més espanyolista de l’electorat a les portes de les legislatives, el govern del PSOE ha optat per les detencions i per l’ofec de totes les estructures de l’esquerra independentista basca. Sovint es diu que el poder judicial és independent i que, en tot cas, no és el govern del PSOE qui el controla. Però no passa el mateix amb el jutge que ha ordenat les detencions, potser l’únic que és sensible a les ‘opcions polítiques’ que, durant aquesta legislatura, ha anat promovent l’executiu espanyol. Baltasar Garzón és qui ha ordenat les detencions. És el mateix magistrat que, quan el procés de pau semblava viable i les parts polítiques hi estaven compromeses, va deixar en llibertat, amb una interpretació molt laxa de la llei, a Arnaldo Otegi i al que no li tremolava el pols a l’hora de marcar radicalment distàncies amb altres companys seus de l’Audiència Nacional, com ara Fernando Grande-Marlaska o Santiago Pedraz. Fins i tot va afirmar que no es podia afirmar que Batasuna formés part d’ETA.
Si Garzón, enquadrat al sector “progressista” de la judicatura, era aleshores sensible “al moment polític” (o el que és el mateix, a la voluntat del govern de Zapatero) en els seus actes, que enervaven la dreta política i mediàtica, també ho és ara a l’hora de detenir l’actual i la futura mesa nacional de Batasuna. Una decisió que no deixa als abertzales altre camí que el de la radicalització o l’abandonament definitiu i sense concessions de la lluita armada. A Madrid ho saben i esperen que, com a mínim, aquest camí, abonat sobretot per Alfredo Pérez Rubalcaba, provoqui la marginalització d’aquesta opció política.
L’anunci d’obrir un procés autodeterminista del lehendakari Ibarretxe la setmana passada també té a veure en l’enduriment de les posicions del govern espanyol. Una esquerra abertzale radicalitzada, amb uns dirigents joves i la línia més moderada a la presó, difícilment farà pinya –a través d’EHAK o ANB– amb el lehendakari, fet que obliga el PNB a buscar suport en els socialistes.
