Els processos d’independència són tortuosos. Costa molt saltar la legalitat constitucional, articular un discurs que convenci la majoria de la gent, crear partits polítics que sintetitzin els interessos dels ciutadans amb la sobirania del país, definir estratègies per guanyar-se la confiança dels electors, etc. A Escòcia, per exemple, els independentistes han guanyat les eleccions, però els queda tant de camí per arribar a la independència! Primer, hauran de convèncer diputats unionistes per convocar un referèndum d’autodeterminació, i després hauran de guanyar el plebiscit.
És a dir, convèncer una població que, ara per ara, n’és reticent. No és poca cosa. Sense anar gaire lluny, a Catalunya mateix, l’independentisme acaba de recular, de forma important, en les eleccions municipals. Enmig d’un panorama tan complex, però, hi ha una nació sense Estat privilegiada. Una nació petita que no té els problemes de la resta de mortals: Flandes.
En efecte, la nació flamenca, a diferència de la majoria de nacions sense Estat, no és una minoria dins de Bèlgica, sinó que és la principal comunitat nacional, i de llarg: els flamencs constitueixen gairebé dues terceres parts de la població, mentre que els valons només en representen una mica més d'una tercera part. De resultes, fa més de 30 anys que el primer ministre belga és flamenc. Així les coses, quan la majoria de flamencs vulgui la independència, només haurà de desmantellar l'Estat federal des del mateix Govern belga. O simplement, concedir-se el dret d'autodeterminació.
Luxes a part, els independentistes encara no són majoria a Flandes. Amb tot, les enquestes apunten que la coalició del Partit Democristià Flamenc i els nacionalistes de la Nova Aliança Flamenca obtindran una victòria aclaparadora a la regió flamenca en les eleccions federals belgues de la setmana que ve. El tàndem de demòcrata-liberals i nacionalistes proposa donar un nou impuls a la descentralització belga i, segons els darrers sondejos, passarien d'un 21% a un 30% dels sufragis a la regió flamenca. Cal recordar que va ser, precisament, un president democristià flamenc qui va engegar el procés de federalització de l'Estat belga, des de finals dels anys 70 a principis dels 90.
Mentrestant, l'actual president belga, el demòcrata liberal Guy Verhofstadt, pot enfosar-se a les eleccions del 10 de juny. Segons les enquestes, el principal partit de la coalició de Govern belga perdria fins a un 8% en percentatge de vot. Els demòcrata-liberals, tant a Flandes com a Valònia, són els ferms defensors de la Unió belga. Aquest diumenge, per exemple, un destacat dirigent del partit flamenc va fer un recorregut amb una bicicleta de dues places amb un líder del Partit demòcrata-liberal való, per explicar que la cooperació entre les dues regions beneficia tots els ciutadans. Tot amb tot, el compromís del Govern de concedir el dret de vot als immigrants no-europeus a les eleccions municipals ha generat moltes divisions al si dels Demòcrates Liberals flamencs, i tot apunta que els passarà factura electoralment.
És clar que, si la coalició de democristians i nacionalistes flamencs guanya les eleccions, també ho tindrà difícil per trobar aliats. I és que els principals partits valons s'oposen a qualsevol moviment per buidar de competències l'Estat. A causa de la forta fragmentació política a Bèlgica (cada regió té els seus partits, i a l'interior de cada comunitat hi ha molt pluralisme), només es pot arribar a governar en coalició. En definitiva, si els democristians i nacionalistes guanyen les eleccions del 10 de juny, Bèlgica haurà de posar a prova el seu laboratori de coalicions, un dels més importants del món.
Per cert, a Flandes, el partit més votat és el Vlaams Belang (interès flamenc), una formació d'extrema dreta en contra de la immigració no-europea, i a favor de la independència. Però, el partit xenòfob no té cap opció de formar govern, perquè la resta de formacions apliquen el que a Bèlgica s'anomena cordó sanitari, pel qual totes les formacions s'han compromès a no pactar amb el Vlaams Belang. Ara que fenòmens com el de la Plataforma x Catalunya comencen a agafar certa importància a casa nostra, caldria tenir clar el principi de cordó sanitari. Tant o més com que els polítics han d'abordar el tema de la immigració mirant als ulls. Sense subterfugis.
