L'anunci d'obertura d'un procés autodeterminista al País Basc per part del lehendakari Ibarretxe i els moviments interns al PNB (que es concretaran en la sortida de Josu Jon Imaz de la presidència del partit el proper mes de desembre) han tingut molta ressonància en la política espanyola. Amb una ETA en un moment operatiu molt baix i un PNB -el d'Imaz- messell Zapatero tenia fins fa poc “el front basc” adormit, si més no fins que al març s'encari amb les urnes per intentar seguir a la Moncloa.
Les dues maniobres polítiques propiciades per Ibarretxe i el sector sobiranista del PNB han canviat molt les coses i al cap de l'executiu espanyol se li poden complicar significativament les coses en les properes setmanes.
De moment davant l'anunci del lehendakari, Zapatero i el PSOE han optat per una resposta tranquil·la i modulada, lluny de la histèria en què van caure quan Ibarretxe va presentar el seu pla, que socialistes i populars van rebutjat plegats el 2005. I és el PSOE necessita que, al Congrés, el grup parlamentari del PNB que encapçala Josu Erkoreka -que en els darrers temps s'havia atansat a Imaz de forma significativa- segueixi donant-li suport fins al març en temes com els pressupostos generals de l'Estat. Ara, Ibarretxe és el líder indiscutible del PNB i té tota l'autoritat moral i política a l'espera de saber qui serà el nou president de l'EBB. Per tant els set diputats del partit al Congrés actuaran en funció del que ell digui i de la virulència que pugui aplicar el govern central contra la seva proposta en dependrà l'actitud del PNB a Madrid.
A Zapatero, inquiet també per les manifestacions antimonàrquiques dels darrers temps, se li ha reobert el front basc i, a més, continua sense tenir tancat el català malgrat el pacte entre el conseller Castells i el vicepresident Solbes per complir el que diu l'Estatut en quant a la inversió en infraestructures. Els grups catalans no estan del tot satisfets perquè hi ha promeses, com ara les referides al Prat, que no estan incloses al projecte i partides que estan inflades d'una forma irreal per arribar a la xifra del 18,85%. A tot plegat s'hi afegeix que els grups d'esquerres no troben l'ambició social esperada i anunciada per Zapatero en el darrer tram de la legislatura. IU-ICV ja ha anunciat una esmena a la totalitat al debat de finals d'octubre i CiU i Esquerra no trigaran massa a fer-ho. Caldrà veure, però, si com en altres ocasions ha passat les esmenes de devolució no acaben retirades pels mateixos grups que ara les presentaran.
Zapatero i Diego López Garrido s'hauran d'esmerar per aconseguir que, almenys ERC i IU-ICV, no boicotegin al Congrés uns pressupostos amb els que el PSC i el govern de la Generalitat de forma oficial estan encantats. El guió polític espanyol sembla doncs trencat i els fronts de Zapatero segueixen oberts.
