Quan ara fa tres anys i mig València va ser nomenada ciutat seu de la XXXII edició de l'America's Cup, el portaveu municipal socialista a l'Ajuntament, Rafa Rubio, va botar d'alegria. La imatge, recollida per la pràctica majoria de mitjans de comunicació, presentava un Rubio a l'estil Maragall, fent uns saltirons que no desentonaven, en absolut, amb l'alegria que, al seu costat, exhibien l'alcaldessa Barberà, el president Camps i alguns consellers del seu Govern.
Per dins, però, tant Rubio com la resta de socialistes presents i no presents a la casa consistorial, tots ells sabien que la designació de València era diabòlica pels seus interessos, ja que la celebració de l'esdeveniment en qüestió coincidiria gairebé de ple amb les eleccions valencianes i municipals. Una ajuda extra per a un PP que en aquell moment lluïa bíceps tridimensional: governava el cap i casal, el País Valencià i, encara que en aquest cas començaven a patir problemes seriosos, també l'estat espanyol.
Doncs bé, som al 2007, l'any dels comicis dobles, i en una setmana comença l'America's Cup. El 3 d'abril s'inicia la fase final de les preregates que han de concloure amb un vaixell guanyador, el qual s'enfrontarà en la fase final -aquesta sí, al juliol- contra l'Alinghi, la nau suïssa vencedora a Aukland ara fa cinc anys. Un equip que, en no disposar de mar, ha escollit València no sense que aquesta ciutat, abans, abonara els 90 milions d'euros que cal desembutxacar a America's Cup Management, l'empresa que té els drets de la competició esportiva més antiga del món.
Encara que el Govern de Zapatero mira de transmetre la imatge inversora que vol esborrar el PP autòcton, fins i tot amb anuncis a àmbit estatal i amb menysteniment dels dirigents locals, el ben cert és que els conservadors han aconseguit que cale la imatge d'un PSOE que menysprea València i no hi inverteix ni un euro. Si bé la inversió a la capital valenciana no és equiparable a la que, al 1992, van rebre Barcelona o Sevilla, és igualment fefaent que els comptes de la Generalitat i de l'Ajuntament no estaven per a massa dispendis, i que han anat trampejant gràcies als préstecs estatals i als avals que els hi han donat. No debades, el País Valencià, amb 11,6% de deure en relació al seu PIB, encapçala de llarg el rànquing de les autonomies més endeutades (la mitjana estatal és al 5,9%), i, a més, el consistori dirigit per Barberà presenta uns números rojos que xoquen amb el màxim permès pel Govern estatal. El ministre valencià Solbes s'ha oposat a què aquests números rojos augmenten, i l'Ajuntament ha sufragat únicament l'ampliació de l'avinguda del Port. Així doncs, caldrà preparar-se per veure Camps, Barberà i companyia al port de València, envoltats de marques de primera fila (Louis Vuitton, Prada...). I no només això. La dèria megalòmana del PP valencià no s'atura, sinó que, ben al contrari, agafa velocitat de vertigen, com si es tractara d'un Fórmula 1. De fet, el Consell ha publicat un decret d'urgència al 'Diari Oficial de la Generalitat Valenciana' pel qual insta les administracions implicades -vés per on, la pròpia Generalitat i l'Ajuntament de València- a enllestir al més prompte possible un circuit urbà a la capital del Túria.
La història ve de lluny, però no massa. El cap de la competició, Bernie Ecclestone, va visitar València per visitar el circuit de Xest -inaugurat fa una dècada-, a fi de copsar-ne la possibilitat que acollira un gran premi de Fórmula 1. En allotjar-se al cap i casal, Ecclestone va quedar agradablement sorprès de la ciutat, tant del seu centre històric com també de la façana marítima i de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Va dir, textualment, que “València és el secret millor guardat”, i va suggerir l'opció que, per comptes de Xest, foren els carrers urbans els que serviren de circuit. En aquell moment, els ulls de Camps i de Barberà van omplir-se d'estrelletes.
Des d'aquell moment, en realitat, els dos caps visibles del País Valencià únicament barallen la possibilitat que el circuit siga urbà, i el propi Camps, fa escassos dies, comunicava que abans del 30 d'abril hi hauria notícies sobre si València acollirà una gran prova automobilística abans del 2009. I, pel que cal deduir de la rapidesa amb què Camps ha provocat que es definesca un traçat concret, Ecclestone, previ el pagament que comporta la rebuda d'aquest circ, ja hauria escollit València, per davant de països com Indonèsia o Rússia. La pista inclouria la rodalia del port i les principals avingudes del Grau -la de França i la de l'Albereda-, amb atractius plànols televisius de la Ciutat de les Arts i les Ciències de Calatrava. Però encara hi ha més: després d'haver tancat una permuta de terrenys molt fosca amb el València CF -que representa la majoria dels seguidors al futbol de València i comarques-, l'Ajuntament de València s'afanya per posar la primera pedra del nou camp, al barri de Benicalap, durant les properes setmanes. Un projecte que el PSPV-PSOE i Esquerra Unida han criticat obertament, tot i els perversos efectes que se'ls poden girar en contra, quan hi ha la passió del futbol entremig. Des de programes de televisius locals que es caracteritzen per la demagògia futbolística més visceral, s'ha acusat els partits de l'oposició de ser “antivalencians” -allò que sempre diu el PP quan actua de manera victimista respecte el Govern estatal- i, encara més greu, d'“antivalencianistes”. Allà on s'aixecarà el nou Mestalla hi havia previst un poliesportiu per a un districte que encara no en té, i allà on encara juga el València CF s'edificarà molt més del permès, gairebé el doble, gràcies a un projecte que, evocant l'exvicepresident espanyol Álvarez Cascos, sembla ser d'“interès general”.
De focs d'artifici, no en faltaran, d'ací a les eleccions del 27 de maig. La renyida disputa d'aquell dia, segons pensa el PP, és probable que es decante cap a la dreta amb aquest seguit d'apel·lacions a l'orgull i l'autoestima dels ciutadans valencians. Sobretot, dels del cap i casal, que veuen com cada dia arriben més turistes i la ciutat és seu d'esdeveniments de volada.
A València ciutat vota un de cada sis ciutadans del País Valencià.
