Més d’un lleidatà procliu als excessos historicistes va sentir-se atordit en prendre esment que un Borbó estava dreçant un edifici en lloc d’esfondrar-lo. L’inèdit gest ‘constructiu’ d’un membre del susdit llinatge va tenir lloc aquest dilluns, 11 de desembre, als antics quarters militars de la capital del Segrià. L’execució de l’obra, segons els congregats, va ser moguda per una potència no gens menyspreable. I és que Felip de Borbó, príncep d’Astúries, va col·locar la primera pedra del Parc Científic i Tecnològic de Gardeny.
Efectivament, el previsible Felip VI d’Espanya va visitar el nostre país, el primer dia d’aquesta setmana, amb la resolta intenció de desemmandrir les obres del futur Parc Científic, Tecnològic i Agroalimentari de Lleida. Però abans d’arromangar-s’hi, sa altesa reial va fer parada a la Seu i al Palau de la Paeria ─representants de l’entitat ‘Amics de la Seu Vella’ van demanar-li que se’n fes soci d’honor, no sabem si en una al·lusió velada a l’honor del príncep de ser descendent de qui va confondre l’església amb una caserna militar─.
Felip de Borbó va arribar a l’ajuntament de la ciutat acompanyat del sotsdelegat del govern, Joan Rangel, i de la consellera de Treball, Mar Serna; l’hi esperava el Paer en cap, Àngel Ros, i els altres inquilins del consistori, tret dels d’ERC. Sa altesa reial va exhibir-hi la seua proverbial loquacitat en un discurs laudatori de l’economia lleidatana i assimilable, durant una estona, al vernacle de la ciutat. En acabat, l’hereu regi i la comitiva municipal van traslladar-se a Gardeny, on van coincidir amb Joan Viñas, rector de la Universitat de Lleida. En un marc tan íntim per algú d’estirp militar, Felip de Borbó va protagonitzar una vigorosa actuació, catalitzadora de les aspiracions de l’empresariat local: va dipositar la primera pedra del Parc.
Una cinquantena de joves ─convocats per la Candidatura d’Unitat Popular, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i l’Assemblea de Joves─ van concentrar-se al centre de la ciutat, sota la vigilància d’un gavadal de policies, a fi de contestar tan eximia presència. Avesats al vassallatge, alguns només hi van saber veure un colla d’’antitot protestant d’esma.
