La internacionalització és, sense cap mena de dubte, un dels aspectes més importants que ha d'afrontar el nostre país durant els propers anys. s tot un repte que marcarà l'esdevenir de Catalunya. La internacionalització ha de fer visible el nostre país més enllà de les nostres fronteres i fer possible que Catalunya sigui un membre més, en igualtat de condicions a la resta, que faci engruixir el nombre d'estats sobirans que existeixen a Europa i el món, sempre i quan la majoria de la ciutadania d'aquest país ho decideixi de manera democràtica i pacífica, a les urnes. Per assolir-ho, caldrà a més, que la resta de països ens reconeguin com a tal, com a nou estat independent. Un fet que s'ha d'anar cercant, cada cop amb més fermesa i convicció, a través d'una estratègia que generi complicitats a nivell internacional amb molts països. En aquesta tessitura, la feina exterior del nostre govern serà fonamental però també la que puguin fer empreses, casals catalans, comunitats catalanes a l'exterior o catalans a títol individual, que posseeixin reconeixement i prestigi a nivell internacional.
Dins de l'àmbit empresarial, la internacionalització significa portar els nostres productes i els nostres serveis a fora, fer créixer el mercat català i convertir-lo en el món. Fer visible el nostre país al món a través de productes i serveis que siguin excel·lents i puguin ésser consumits o usats per qualsevol persona del planeta, independentment d'on visqui. Per tenir èxit, per sortir reeixits d'aquest empresa caldrà però ésser excel·lents, és a dir, fer uns productes d'una qualitat altíssima i excel·lir en els serveis que fem per exportar-los amb garantia a qualsevol indret del planeta.
Alhora també suposa competir a nivell internacional. La competència ja no es troba a Madrid, és a Brasília o a Pequín. Això també significa que les empreses han de col·laborar entre si, han d'agafar muscle abans de sortir a l'exterior o, d'altra banda, també ha de suposar que les empreses catalanes col·laborin, treballin plegades amb empreses d'altres països, car, en cas contrari, l'èxit serà gairebé una quimera. Fàcil de dir, però difícil d'executar. De totes maneres, cal cercar les oportunitats que es puguin produir i arriscar. Aquesta tasca, acompanyada d'una visió nacional, també ajudarà molt a la internacionalització de Catalunya. La nostra mentalitat ha d'ésser absolutament europea en treballar i global en competir. En aquest camí, és clau el paper de l'Administració per tal d'obrir portes i contactes, car des d'un teixit empresarial, una empresa petita, costa de fer. En aquest sentit, l'exemple del 22@ a Barcelona és un model a explotar i aprofundir.
Que el mercat sigui global també és un avantatge. s infinitament millor que sigui global a què sigui local -entès en un àmbit de Catalunya o Espanya- ja que, cas de crisi o caiguda del mercat local, la percepció no és la mateixa per al producte, car es pot continuar venent en altres mercats i no s'està totalment supeditat a l'evolució del mercat local.
Les empreses catalanes estan començant a fer passes en aquesta direcció i alguns estudis ja ho indiquen, però, malauradament la feina que ens resta és molta. Cal esmentar que les empreses tecnològiques duen cert avantatge en aquest aspecte, facilitat per l'ús i coneixement de l'anglès, però, com a país, hem de buscar i aconseguir que el màxim nombre de sectors i empreses ho posin en pràctica. El repte és important, però ens hi juguem el nostre futur.
