Avui ha començat el macrojudici del sumari 18/98 contra allò que el jutge Baltasar Garzón, que ara és als EUA en excedència, va anomenar ara fa 7 anys l’entorn d'ETA: 56 persones acusades d'integrar els suposats aparells polític i mediàtic de l'organització. La fiscalia demana gairebé 1.000 anys de presó per als acusats. El 1998, amb Aznar al poder, l’estratègia per posar fi al conflicte polític a Euskadi passava exclusivament per la via policial i judicial, i el seu gran aliat, Garzón, va traçar un itinerari per intentar demostrar que diverses associacions abertzales i mitjans de comunicació eren igualment imputables de delictes de terrorisme que els membres actius d’ETA. Però el procés es va anar allargant, fins avui, que ha començat el judici que pot durar mesos. Avui però, les circumstàncies polítiques són ben diferents, com també ho és la voluntat de l’esquerra abertzale d’obrir un procés de diàleg per a la pau. És per això que segons quina sigui la sentència del cas, tota la feina que es pugui haver fet fins ara se’n pot anar en orris. La classe política basca ha reaccionat davant aquest judici. El lehendakari Ibarretxe considera que es tracta de “processos oberts producte d’un altre temps”, i Egibar afegeix que “en nom de la seguretat s’han vulnerat drets fonamentals bàsics, individuals i col·lectius, i al marge del que passi en el judici, el poble ja ha donat el seu veredicte, i això és el que realment compta”. Des d’EA, el seu secretari general, Unai Ziarreta, ha advertit que el macrojudici “és un obstacle a un procés de pacificació i normalització”, i que “és un procés condicionat per un impuls polític”, en referència al PP. Batasuna ha denunciat que els Governs espanyol i francès segueixen mantenint una estratègia del passat, i que “la resolució d’aquest procés judicial afectarà al moment polític actual i a un hipotètic procés de normalització i pacificació”. EB considera que la celebració d’aquest judici no és bona per a un procés de pau, i ha demanat al PSOE que “intenti aturar aquesta mena de macroprocessos”. Finalment, Aralar destaca que aquest judici té “contingut polític, motiu pel qual no ajudarà en res a un procés de pau”.
