En plena campanya pel referèndum de la Constitució Europea, el febrer del 2005, un dels cavalls de batalla per justificar el 'sí' entre els sectors catalanistes del país era que el català adquiriria la dignitat que li pertoca. Però, després de la victòria del 'sí', la fal·làcia es demostra cada cop més certa. Convergència i Unió, després d’un gir copernicà del 'no' al 'sí' –ni que fos crític–, pràcticament va vendre el resultat del referèndum com a la salvació de la llengua catalana. La societat civil, encapçalada per Òmnium Cultural, es va posicionar clarament en contra del tractat. Al cap d'un any llarg, els resultats comencen a veure’s clarament. No ha sigut fins ara que la Comissió Europea ha obert, tímidament, una pàgina en català sobre el Fòrum de debat europeu. Bona part dels continguts d’aquest primer contacte de les institucions europees amb el català, però, s’enllesteix amb enllaços cap a la pàgina principal en espanyol. A banda d’aquesta iniciativa, el desert. El català, la desena llengua d’Europa quant a nombre de parlants, continua igual de marginada que abans de l’adhesió al tractat constitucional europeu. Ni la informació bàsica sobre la Unió Europea es troba en català, ni l’eurodiputat republicà Bernat Joan pot expressar-se en la seva pròpia llengua. I això que el catalaníssim José Borrell presideix el Parlament Europeu.