Artur Mas i Josep-Lluís Carod-Rovira sumen majoria l’hemicicle català. Ambdós, però, estan enfrontats en mil i una batalletes que els impedeixen mirar més enllà en l’horitzó. Tant el líder convergent com el republicà, davant l’anunci fet per Ibarretxe, han manifestat el seu màxim respecte institucional a la iniciativa i al resultat que surti de les urnes. Mentrestant, al Parlament, han participat en un debat de l’estat de la nació més propi d’una comunitat autònoma qualsevol que d’una nació mil·lenària.
El vicepresident de la Generalitat i president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha manifestat "el respecte, la simpatia i l'interès" del seu partit envers la proposta del lehendakari i ha declarat que "són els governs democràtics els que han d'intentar copsar l'estat d'opinió del poble que representen i són els governs els que estan legitimats a convocar consultes democràtiques". Alhora, Mas ha declarat que és una noticia que "no ens ha de sorprendre" en un home "coherent" en les seves idees com és Juan José Ibarretxe. És per això que el líder convergent crida a "respectar al màxim" el referèndum convocat i, sobretot, les "decisions de futur" que pugui prendre el poble basc en relació a les iniciatives que adoptin. Segons Carod, "Esquerra és una organització política independentista", motiu pel qual "lògicament defensem l'accés a la constitució d'un estat democràtic per la via d'una consulta democràtica". El president d'Esquerra ha destacat que "en una situació de desconnexió entre la societat i la política, la ciutadania és reclamada per decidir quina orientació vol prendre de cara al futur", i ha insistit en què "és significatiu que dins la Unió Europea hi hagi moviments escrupulosament democràtics que deixin en mans dels seus ciutadans la possibilitat de decidir el seu futur".

El president d'Esquerra ha destacat que "fa de bon sentir iniciatives d'aquestes característiques, que només es poden prendre des del Govern". Per la seva banda, Mas, més enllà del "respecte" al procés iniciat per Ibarretxe, insisteix en què Catalunya i Euskadi "tenen punts en comú" però "no han de seguir necessàriament el mateix camí".