El Partit Republicà Català (PRC) va sorgir de la confluència d’una desena de patriotes catalans de l’entorn o militants d’Esquerra Republicana de Catalunya, rebotats o disconformes de la línia oficial republicana, encapçalats per l’exregidor de l’Ajuntament de Barcelona Agustí Soler. Aquesta organització, amb pocs mitjans, s'ha presentat a una vintena de municipis i, sense sortir escollits enlloc, sí que han aconseguit obrir petites fugues de vots d'ERC. Juntament amb el vot de les CUPs, els que han sortit i els que no, han aconseguit fer perdre més d'un regidor a ERC, o evitar el segon o el tercer. El cas més emblemàtic és el d'Hospitalet, en què els vots obtinguts pel PRC són pràcticament els necessaris perquè el regidor d'ERC hagués renovat la seva presència al consistori.

Esquerra té necessitat, no sols, doncs, de recuperar l'ona expansiva de Carod dels anys 2003 i 2004, sinó de convèncer que no calen fugues perquè el partit és capaç d'aglutinar tot l'independentisme i el republicanisme.

Els patriotes del PRC caldria que també es plantegessin on han anat a parar els seus vots, si han servit d'alguna cosa i, finalment, a qui han afavorit.