Ningú no parla de fractura social amb motiu del futur referèndum escocès. El debat és apassionat però té contingut: uns i altres parlen d'avantatges i inconvenients plausibles. Encara més: la paraula boicot no ha aparegut ni tampoc no s'ha parlat de cap interferència militar. No s'ha dit que els títols universitaris deixarien de tenir validesa, ni altres bestieses per l'estil.
Més a prop de casa hi ha qui pensa que centenars de milers (o milions fins i tot!) d'espanyols residents (i nascuts) a Catalunya esperen per aixecar-se en massa i impedir que el nostre país esdevingui independent. Naturalment, podem quantificar els qui, ben legítimament, diuen que votaran que no el dia del referèndum per la independència. Però d'aqui a pensar que actuaran d'agents infiltrats per provocar una fractura social, amb conflicte al carrer, quan perdin el referèndum, hi ha un salt d'imaginació molt gran.
La llengua no marca cap línia divisòria entre els que sortiran guanyant o perdent amb la sobirania"
Algun polític (més concretament, política) del Parlament ha volgut adreçar-se als qui són (insisteixo, legítimament) contraris a l'emancipació nacional de Catalunya tot canviant de llengua en la seva intervenció. Ha de saber, però, que li sortirà el tret per la culata ─i no ho dic perquè tingui parents que s'hagin guanyat la vida amb un fusell a la mà─ perquè la llengua no marca cap línia divisòria entre els que sortiran guanyant o perdent en benestar gràcies a l'obtenció de la nostra sobirania. De fet, estic convençut que tothom en sortirà materialment beneficiat (i ben aviat quedaran convençuts) al marge, doncs, de la identitat subjectiva de cadascú.
Mentrestant, alguns polítics espanyols prometen conflicte i fractura socials, i fins i tot un ha tingut la barra de reclamar la repatriació dels 'seus'! Em sembla que subestimen molt la maduresa política del conjunt de la població catalana. Aquí no trobaran carn de canó. El Sí guanyarà de llarg. I amb amenaces i pors no hi fomentaran gaire carn de que No.