El mapa dels guanyadors a cada comunitat autònoma de la circumscripció única de l'Estat espanyol mostra molt gràficament com Catalunya, i el País Basc, ha votat en clau diferent del tradicional bipartidisme espanyol.
En efecte, a Catalunya el PSOE ha perdut des de les eleccions europees anteriors, de 2009, ni més ni menys que el 49% dels seus votants; i el PP el 30%.
En canvi, el gran guanyador és Esquerra Republicana, que augmenta en un espectacular 228% els seus vots i obté el 23,7% del total de vots emesos a Catalunya. ERC supera de 45 mil vots Convergència i Unió, que també augmenta, de 24%, i continua essent el segon partit més ben situat. Donat el desgast constant que provoca el dèficit de finançament públic de Catalunya que CiU ha de gestionar en el Govern, no crec que sigui un resultat gens dolent.
Enviem a Brussel·les un missatge clar de confiança en la resolució dels nostres problemes"
El tercer partit signant de l'acord del 20 de desembre de l'any passat per celebrar el 9 de novembre el referèndum (o com se n'hagi de dir finalment) sobre la independència de Catalunya, Iniciativa, també ha tret un excel·lent resultat, augmentant en un 116% els seus vots i quedant per davant del PP. Això vol dir que els tres partits sumen el 56% del total de vots.
I tot això en el marc d'una altra bona notícia: l'augment de 36,9% a 47,6% en la participació de l'electorat català, de manera que enviem a Brussel·les un missatge clar de confiança en la resolució dels nostres problemes. En efecte, és innegable que aquest augment es deu a la capacitat mobilitzadora de l'Assemblea Nacional Catalana, d'Òmnium i d'altres entitats de la societat civil, que han fet una campanya intensa -i com veiem, exitosa- per a la participació, amb l'horitzó del 9 de novembre. Celebro també de manera especial l'entrada al Parlament Europeu, per Primavera Europea, de l'alcalde de Burjassot, Jordi Sebastià de Compromís.
Hem de lamentar el dèficit democràtic pel 3% dels censats a Catalunya que no han pogut votar: la gran majoria dels que es troben fora de l'Estat"
Queda menys de mig any per al referèndum (vinculant) o consulta (no vinculant) del 9 de novembre. Estic més que convençut -donada la gran cura i professionalitat amb què veig que el Govern i els que participen en la seva preparació van fent els passos previs- que la llei de consultes serà un text regulant exquisidament l'exercici col·lectiu de la llibertat d'expressió, i per tant tant inexpugnable com inimpugnable. Caldrà veure, abans, si Unió i ICV optaran decididament i nítida pel Sí+Sí.
Per acabar, hem de lamentar el dèficit democràtic que suposa que gairebé el 3% dels censats a Catalunya (i segurament ha passat el mateix arreu de l'Estat) no hagin pogut votar: la gran majoria dels que es troben fora de l'Estat.
