La seva visió, des del fons de "comarques", és que Pedro és un d'aquests espanyolistes (s'atura abans de dir, com abans, xarnego) que va venir a Catalunya en temps de Franco, ben bé com si tingués una missió colonitzadora. Potser amb uniforme i tot. En Joan està convençut que en Pedro no ha après català per menyspreu, per orgull castellà, per "fotre" els catalans, i que pensa que es fa servir massa, el català (i molt més que abans).

Viu en un núvol del Mundo, de la COPE, d'Antena 3, on empassa tertúlies on tothom ataca Catalunya, quasi sempre sense replicants. Joan el veu cridant per la Roja, cantant a pulmó lliure l'himne espanyol, i posant verds els catalans al bar on passa bona part del dia amb els amics. I sobre els catalufos que volen la independència, aquest Pedro argumenta –segons en Pere– que no poden decidir res: només ho poden decidir tots els espanyols, perquè Catalunya pertany a Espanya. Però Pedro ha de dir això, perquè sap -o així li sembla al Pere- que si arribar a votar els catalans, sortirà el Sí+Sí.
Encara que molta gent no ho sàpiga, en sortirem tots guanyant. Tots nosaltres, i els que vindran darrere nostre"
Pedro, per la seva part, que el suposem veí d'alguna ciutat metropolitana, té molt clar qui és el Joan. Un que va pel món criticant la gent per dir-se "Martínez" o "Pérez", omplint-se la boca de la Moreneta, imposant el català allà on pot només per molestar -sempre en vol més!-, i dient que vol trencar --no, destruir-- Espanya perquè "Espanya ens roba". Pedro considera que si Joan es proclama independentista és, en el fons, perquè voldria fer una neteja ètnica, enviar cap al "pueblo" el Pedro i tots els seus amics i parents que viuen a Barcelona, oi prohibir el castellà.

Aquest Pedro creu que el Joan és una pobra, trista víctima del rentat de cervell, de l'adoctrinament, que el Mas i els seus ha imposat a l'escola i a TV3 durant 30 anys. Això de voler la independència, per a Pedro una cosa impensable, és per distreure la població dels problemes reals de la gent, i per amagar una gestió financera nefasta per part de la Generalitat. Per això es fica a la Via Catalana, i s'embolica en una senyera, o la "bandera de ahora" que va dir el botiguer xinès: l'estelada.

Existeix aquest Joan, amb una visió tan caricaturitzada del Pedro? I el Pedro que he descrit fabricant aquest Joan, realment existeix? I les dues altres caricatures, que he ficat en els respectius caps imaginaris, tenen a veure amb la realitat? En aquest moment històric, per aconseguir la llibertat del nostre poble, després de tants segles, hem de comptar amb una sòlida majoria. I en la mesura que les caricatures tinguin algun element de veritat, caldria anar endreçant (i de pressa!) com ens veiem els uns i els altres. Perquè, encara que molta gent no ho sàpiga, en sortirem tots guanyant. Tots nosaltres, i els que vindran darrere nostre. Aquest és el missatge que cal escampar, si cal porta a porta, fins el 9-N.

Ah! Per acabar: si us plau, no citeu extractes d'aquest article. Sense context, gairebé tot el que s'hi diu és grotesc (i confio que fals!)