Barcelona ·
El discurs de Barak Obama del dia 4 de juny de 2009 a la Universitat de El Caire esdevindrà un text històric. Davant de líders polítics i religiosos del món islàmic anuncia un viratge sorprenent de les relacions entre els Estats Units i els països de majoria islàmica que és a la vegada la definició d'un possible territori ideològic compartit i un programa de política internacional pels propers anys.
S'ha de valorar en primer lloc la densitat ètica del text. Acostumats als discursos pragmàtics i tàctics dels polítics europeus dóna gust llegir un discurs que fa explícites conviccions profundes. Obama invoca els més atractius desenvolupaments de l'humanisme i de l'esperit democràtic i els explica amb tanta claredat que aconsegueix fer-se creïble. Per altra banda, no defuig d'assenyalar les conseqüències que es deriven dels valors que proclama. Menciona set desafiaments de màxima actualitat.
Primer: l'extremisme violent, que els nord-americans van patir de manera traumàtica amb els atemptats de l'onze de setembre de 2001 i que va ser l'origen de guerres poc intel·ligents a l'Irak i a l'Afganistan. Afirma la necessitat d'utilitzar alternatives diplomàtiques i un nou consens internacional per resoldre aquests conflictes.
Segon: la tensió entre israelians i palestins en el context del món àrab. Si no amaga la defensa nord-americana de l'estat d'Israel, proposa respectar sense trampes el dret dels palestins a crear el seu estat i a renunciar a les retòriques que enverinen des dels dos bàndols la perspectiva de la pau. Condemna sense reserves els nous assentaments jueus.
Tercer: la proliferació d'armes nuclears amb una referència explícita a l'Iran. Li reconeix el dret a la utilització de l'energia nuclear amb finalitats pacífiques i convida els seus dirigents a evitar que la regió es converteixi en un arsenal d'armes nuclears. Proposa per a totes les nacions desenvolupar l'aplicació del Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears fins a aconseguir un món lliure d'aquestes armes.
Quart: la precarietat de pràctiques democràtiques. No creu que s'hagin d'imposar els models occidentals però afirma la necessitat de governar amb el consentiment dels ciutadans, amb respecte per les minories i sense condicionar el bé comú als interessos del propi partit.
Cinquè: els dèficits de llibertat religiosa que contradiuen les tradicions islàmiques més autoritzades. Diu que s'haurà de promoure la tolerància per fidelitat a l'esperit de totes les religions. Cita els seus textos sagrats. Fa l'elogi de les iniciatives de diàleg interreligiós. Critica les reserves que es fan sovint als estils de vestir que manifesten pertinença religiosa.
Sisè: el reconeixement encara insuficient del rol de les dones i, sobretot, de la seva dignitat, tant a l'Islam com a les altres religions. Defensa el dret de totes les dones a l'educació encara que pertanyin a tradicions partidàries de diferenciar el rol de les dones i dels homes en la vida social. Setè: les dificultats de molts països per aconseguir el desenvolupament econòmic.
Tant les noves tecnologies com la globalització s'han de gestionar a fi que no perjudiquin les nacions ni destrueixin les seves identitats. Pensa que els països de majoria islàmica es desenvoluparan si inverteixen en educació, ciència i tecnologia. Aquest pot ser un dels objectius de la cooperació internacional. El text d'Obama, si aconsegueix portar a la pràctica tot el que proposa, canviarà les relacions internacionals durant els propers anys.
Els Estats Units, a diferència del que han fet fins ara, hauran de reforçar els instruments de política multilateral, és a dir, el sistema de les Nacions Unides. Seria bo que es pogués comptar amb una Europa forta i capaç d'exercir responsabilitats polítiques a escala global emmarcades també en principis ètics.