Com que no pot decantar-se per a cap de les diferents opcions (si finalment, i deixeu-me pensar que una llista unitària, de país, encara no és impossible), pot en canvi facilitar la celebració de centenars de taules rodones sectorials en què, arreu del país, cada partit podrà explicar el seu programa.

Hi ha una condició prèvia, però: cal un acord sobre el full de ruta posterior a les eleccions. Què es farà, amb quin Govern, si --com espero-- s'obté la majoria absoluta al Parlament. Els termes d'aquest acord han de constar en els respectius programes de forma nítida. El full de ruta, dit d'una altra manera, no ha de ser motiu de debat o discussió entre ells, ni durant ni (si s'ha fet bé) tampoc després de les eleccions. Però anem per parts.

Si no es compleix aquesta condició, la campanya electoral promet ser desastrosa: els partits sobiranistes barallant-se entre ells pels vots, no només en funció de la seva credibilitat i polítiques socials sinó, a més, per com proposen arribar a la independència. Aquesta darrera part serà totalment absent de les ofertes electorals de totes les opcions unionistes o federalistes, i per tant els donarà una imatge de desunió que, donada la improbabilitat d'un vencedor molt clar, debilitarà –potser molt-- el conjunt. L'escenari és esfereïdor.
Siguin més o menys d'esquerres, totes les opcions sobiranistes han d'insistir en una cosa: ara mateix Catalunya no disposa dels propis recursos fiscals"
Siguin més o menys d'esquerres, totes les opcions sobiranistes han d'insistir en una cosa: ara mateix Catalunya no disposa dels propis recursos fiscals, i que serà un altre, en un altre lloc, qui et farà el gruix de les polítiques socials, al marge (amb tota probabilitat) de la voluntat de la majoria dels catalans. Ara mateix Catalunya no pot legislar, perquè el govern espanyol --o el defensor del pueblo espanyol-- de torn, t'impediran dissenyar polítiques socials... i polítiques de qualsevol mena.

Aquest és al meu entendre el gran missatge que s'ha de transmetre a una part de la població majoritàriament no catalana d'origen, però amb els mateixos drets i deures polítics i socials que el pagès més nostrat, i que pateix, potser més que molts, les conseqüències negatives de pertànyer a un territori que no gaudeix encara de la seva llibertat.