Una de les grans febleses de la democràcia pot ser la baixa participació en les conteses electorals. A alguns països votar és legalment obligatori ja que és un deure cívic. I als altres, qualsevol mesura que pugui abaixar la participació i fomentar l'abstenció hauria de ser rebutjable. Encara que l'abstenció sigui legítima.
A Montenegro es van pactar les condicions perquè els resultats fossin considerats vàlids si guanyava el sí a la independència. A mi no em semblen exagerades, tot i que potser no hauria exigit un percentatge tan elevat (el 55%) dels votants: una majoria s'assoleix amb el 50% més un. Sigui com sigui, en aquell referèndum pactat, i en què hi havia cap justificació per oposar-s'hi amb una crida a l'abstenció, es van establir uns criteris (el 50% de participació i un 55% dels vots, afirmatius) que, en canvi, entenc que podrien tenir uns efectes molt perversos en cas que per obstinació política del govern de l'Estat (l'actual, l'espanyol) haguéssim de votar en el marc de la legislació catalana. M'explicaré.
Imaginem-nos que els unionistes, conscients de ser minoritaris, pensessin que tindrien la possibilitat d'avortar la validesa dels resultats del referèndum (ho dic així perquè qualsevol estranger entengui de què parlo) fomentant l'abstenció. Ho podrien fer amb l'esperança que la participació, així, no arribés al llindar del 50%.
Imaginem un país en què de cada cent habitants, 50 diuen que votaran per la independència, 20 diuen que votaran en contra de la independència, 20 s'abstindran i 10 no saben què faran. És més o menys el que diuen les enquestes a casa nostra en què s'ha demanat què faria la gent en cas d'un referèndum per la independència. Posem-nos en un cas extrem, que a l'hora de la veritat tots els que ara diuen ser indecisos, decideixen en massa votar no. Aleshores tindríem una contesa amb una participació del 80%, en què el 62,5% dels votants (50/80) diria Sí, i el 37,5% (30/80) restant diria no. El resultat compliria amb tots els requisits i ningú no el qüestionaria.
Seria just que a causa del foment de l'abstenció una majoria clara i indiscutible es quedés frustrada per un llistó injustificable?
Però, i si "algú" ben poderós fes números i promogués l'abstenció entre els contraris i els indecisos? Aleshores de cada 100 electors hi participarien només 50 (però aquest cop el 100% dels vots serien favorables a la independència). El sí tindria exactament el mateix suport aclaparador de la població però el resultat no seria vàlid només que el dia de la votació la veïna que té una estelada al balcó des de fa un any i mig, i diu que no vol morir abans de veure el seus país lliure, la senyora Pepeta, estornudés i decidís, seguint el consell del seu metge, no sortir de casa aquell dia. Aleshores no hauríem arribat al 50%, per un elector.
El món, en lloc que quedar aclaparat per la diferència brutal entre els que volien el sí i els que volien el no (la mateixa diferència en els dos escenaris descrits, amb exactament els mateixos vots a favor, tret del de la senyora Pepeta), diria que el segon escenari no valia perquè no hauríem arribat al llindar prefixat! Seria just? Seria just que a causa del foment d'una conducta –l'abstenció-- enemiga de la democràcia, una majoria clara i indiscutible es quedés frustrada per un llistó al meu entendre injustificable?
Vull pensar que l'exigència d'un llindar tenia sentit en una república iugoslava on totes les enquestes vaticinaven que la independència només interessava a sectors marginals. Però a Catalunya, amb mobilitzacions ciutadanes massives (les consultes populars arreu del país, la manifestació del 10 de juliol de 2010, la de l'11 de setembre de 2012, la Via Catalana de l'11 de setembre de 2013...), francament, crec que un llindar no faria cap mena de falta i a mi, personalment, em resultaria humiliant, quan mai no s'ha posat com as condició de validesa a cap contesa electoral que hagi viscut directament o indirecta: ni OTANs, ni Constitucions, ni Estatuts ni res.
Per què ara s'hauria de fixar, oimés quan el seu establiment podria fàcilment estimular una pràctica, l'abstenció, que tot i ser legítima, és l'antítesi d'allò que requereix una societat democràtica: la participació. No n'hi ha d'haver prou, davant del món, de vèncer -ni que sigui per un vot- un Estat que tindrà (que té!) tots els ressorts del poder (nets i bruts) per jugar en contra dels que aspirem a la llibertat nacional?
