Cap catedràtica escocesa ha vist denegada la renovació del seu "fellowship" a causa de les seves opinions polítiques, cap fiscal en cap d'Escòcia ha estat destituït per haver insinuat que hi havia maneres legals de poder votar, cap jutge escocès es troba amb l'amenaça d'una sanció greu, o fins i tot l'expulsió del cos, pel fet de dedicar les seves hores de lleure a estudiar les possibles conseqüències de la independència, cap ciutadà estranger ha estat expulsat del país pel fet d'afavorir que els immigrants s'integrin de ple en el país d'adopció, cap entitat escocesa promotora del Sí ha estat sotmesa a una despietada ofensiva de mitjans de comunicació comprats, d'inspectors d'hisenda, de hàckers professionals, de guardians del dret a la intimitat, de funcionaris (de mans autoanomenades netes).

Cap primer ministre escocès ha estat denunciat als tribunals per un grup parlamentari, per traïció o desobediència o sedició o no sé ben bé què. Cap polícia britànic ha estat trobat in fraganti robant banderes independentistes escoces, o prenent nota ostentosament dels balcons des d'on pengen estelades. I la llista continua, la llista vergonyant continua.

L'Estat i els seus tentacles (associacions fantsmagòriques, suposats sindicats de funcionaris, els serveis secrets...) només projecten un cataclisme identitari per una banda, i una ensulsiada socialment i econòmicament dantesca per l'altra, per a Catalunya. Tal com escriu Sal•lus Herrero a El Punt Avui, 'El "mur d'intransigència, construït des de Madrid [és] la major fàbrica d'independentistes".

Tot plegat una colla de perversitats antidemocràtiques que comencen (ja era hora!) a aixecar celles en els centres de poder i d'informació arreu del mon. No ens ajudaran arribar a la meta, no siguem ingenus: però amb cada dia que passa, estic convençut que en arribar-hi, ens hi aplaudiran més. No hi ha res més apassionant de mirar que un enfrontament èpic, entre un David i un Goliat.