Barcelona · Ja s'han fet tants comentaris sobre les passades eleccions del dia 28 de novembre que tens la impressió que poques coses noves s'hi poden afegir. Faré només algunes consideracions que, segons com, semblen sorprenents. Alguns han basat el seu discurs electoral dient que ells representen les autèntiques polítiques que responen a les "necessitats reals dels ciutadans" i no a les obsessions "identitàries". I pel que sembla els ciutadans són estúpids perquè aquestes forces polítiques han representat el 12,3 % i el 3,4 % dels vots emesos i vol dir que el 84 % dels ciutadans no han sabut reconèixer les seves pròpies necessitats. Segons aquests plantejaments sota l'etiqueta d'"identitaris" es qualifiquen negativament aquelles polítiques que poden permetre que la ciutadania controli democràticament els seus propis recursos i la seva pròpia personalitat col·lectiva.

Una altra qüestió sorprenent és que tothom sembla reconèixer que la consciència independentista ha anat en augment durant aquests darrers anys i, en canvi, la representació formalment representada en el nou parlament ha passat de vint-i-un diputats a catorze. Sembla evident que una part dels que són partidaris de la independència han votat la formació majoritària, és a dir, CiU.  Però a parer meu l'aparent contradicció dels resultats té a veure amb el fet que aquelles formacions polítiques que plantegen projectes d'una gran ambició i de difícil realització necessiten posar-se d'acord amb les estratègies a seguir. Allò que és més difícil d'encertar sempre és l'estratègia política per portar a terme aquests plans. Des d'aquesta perspectiva, és probable que els objectius siguin majoritàriament compartits però les estratègies han estat i són divergents. No cal dir que en aquesta divergència hi juga el fet de l'esquema esquerra/dreta. Cal recordar, però, que el marc institucional bàsic és una qüestió fonamental prèvia a les legítimes diferències sobre models de societat que pot implicar l'esmentat eix. Per tant, es necessari un acord, també compartit, de caràcter estratègic.

Una darrera consideració. Caldrà pensar la manera de forçar la "legalitat espanyola" quan la Constitució del 1978 es fa servir per limitar les aspiracions democràtiques del poble de Catalunya sense tenir en compte que el dret públic no és una ciència exacta ni tampoc que les condicions en que es va haver de redactar varen ser condicionades per les forces de l'antic règim.