Des de fa més de dos anys recullo articles de la nostra premsa en què es parla de les guerres brutes en general, i de la guerra bruta contra Catalunya en general. Jo mateix fa més d'un any que vaig escriure que Això és una guerra.
"[L'Estat] està fent servir totes les estratègies, totes, d'un país en guerra, menys una: el recurs a les armes", hi deia, la qual cosa no em va salvar de ser acusat (des de sectors que ara, amb una civilitat que en alguns casos no es mereixen, "unionistes") de fomentar la violència! Per il·lustrar-ho hi evidenciava la utilització d'algunes estratègies del que seria (i potser és) el contingut de qualsevol manual de guerra. Després Pere Cardús n'ha elaborat un de molt més complet, el seu imprescindible "Manual contra la guerra bruta".
Em fa una ràbia infinita pensar que ara mateix, que estic picant aquestes lletres damunt del teclat, possiblement hi ha una persona en un despatx, ben bé com el protagonista, Gerd Wiesler, de La Vida dels Altres –però al costat de centenars de funcionaris més, els sous dels quals paguem entre "todos los españoles"- llegint-les i prenent notes a mà en un quadern, de cara a l'informe diari que fa.
"Habla de guerra y de fomentar la violencia", posarà, i un cop passat en net, ficarà el corresponent arxiu en un dossier, suposo que avui dia digital, per si algun dia s'obren diligències contra mi. I si poguessin, em cridarien a un despatx que imagino tronat i polsós (però que podria ser a la Diagonal -al 22@?-, ben modern i lluminós!), i em farien xantatge perquè callés o intentés influir, pobre de mi, per avortar el procés cap al nostre alliberament nacional.
I entre tant, una bona traducció de l'article passarà a la Jefatura (paraula que m'ha costat trobar; però podeu pujar-hi de peus que saben quins mots acabo de ficar al cercador de Google per trobar-la) corresponent, i l'hauran llegit abans que vostè, estimat lector. I és clar, si no fem servir tots dos correu electrònic encriptat, de tota manera interceptaran l'article quan l'enviï per correu.
Em fa una ràbia infinita pensar que d'aquí a una estona, en una reunió que tinc prevista, ens estaran mirant a través de la càmera de qualsevol mòbil, perquè el seu propietari no haurà pensat a tapar-la amb cinta negra.
Em fa una ràbia infinita pensar que el dia que vulguin, m'ompliran el PC de pornografia infantil (o ficaran discretament un paquet d'heroïna a la meva maleta mentre figura que l'escorcollen a l'aeroport) per treure'm de la circulació durant una temporada.
I com jo, molta gent amb moltes, moltes més responsabilitats.
