Barcelona · L'actual debat sobre els delictes sexuals de membres del clergat de l'església catòlica pot acaparar excessivament la reflexió sobre els problemes de fons que hauria de poder resoldre una institució que sembla incapaç de donar respostes adequades als desafiaments de les societats contemporànies. La qüestió central és la de l'actualització dels continguts de la fe cristiana a fi que es puguin articular amb els sabers contemporanis.

No té cap sentit que la doctrina cristiana esdevingui incompatible amb la ciència o que sacralitzi cosmologies i antropologies ja caducades. Tampoc no té sentit que imposi una uniformitat teològica que redueix el missatge cristià a una ideologia de característiques totalitàries. Els líders catòlics haurien de fer ofertes religioses que ajudessin les persones a viure amb dignitat, amb profunditat i amb goig. No han de pretendre imposar codis morals que funcionen al marge de la responsabilitat personal i que poden fer confondre les ofertes d'experiència espiritual amb propaganda d'ètiques discutibles.

Les actuals estructures de l'església catòlica ja no funcionen en societats democràtiques i respectuoses amb els drets humans. s anacrònic que existeixi l'estat del Vaticà i un sistema de govern que s'assembla massa als règims autoritaris. La falta de transparència en el nomenament dels bisbes i la no participació des fidels afectats ja no es pot justificar invocant tradicions que demostren el contrari. L'exclusió de les dones a tots els nivells de les estructures de govern no té fonaments seriosos. El celibat obligatori dels capellans revela un menyspreu de la sexualitat. I encara s'hauria de clarificar el rol dels cristians en l'àmbit de la política.

Durant segles, a les societats europees, l'església catòlica ha format part de les estructures de poder. Ara les comunitats cristianes més lúcides volen esdevenir inspiradores de moviments a favor dels processos d'alliberament de la pobresa, la ignorància i la violència. Ara no volen gaudir de privilegis de cap mena. Volen dialogar i col·laborar cordialment amb membres d'altres tradicions religioses i creuen que la secularitat facilita una vida religiosa més autèntica. Aquestes posicions haurien d'orientar les reformes profundes i urgents de l'església catòlica.