Barcelona · Joan Laporta no ha estat el millor president del Barça. Aquesta afirmació pot semblar contundent, però la van demostrar els únics que podien fer-ho, els socis del club. En la moció de censura celebrada fa mesos el van rebutjar per més del 60% dels vots emesos. Va salvar el seu cap per la reforma estatutària, feta pel nefast mandat de Joan Gaspar. A més, durant els 7 anys i escaig de la seva presidència ha perdut pel seu autoritarisme el 80 % dels membres de les seves juntes.

Els èxits esportius, sobretot els del darrer any, sens dubte els millors de la història, són mèrit d'un concepte de club ideat fa més de 30 anys, basat en el planter, creant "La Masia"com a forjadora de futurs jugadors, i amb  el futbol base dirigit per un gran professional, al qual no se li ha fet justícia, l'Oriol Tort, persona amb gran visió futbolística. Els seus resultats van permetre a Pep Guardiola, un dels seus millors pupils, afrontar la final de la Champions de Roma amb 7 jugadors formats a "La Masia", juntament amb els 2 entrenadors.

Demostració del seu egocentrisme, del que l'acusaven exmembres de les seves juntes, ha sigut la darrera cacicada: nomenar Johan Cruyff com a president d'honor del club, figura no estatutària, que ha estat disfressada amb el nomenament de soci d'honor amb categoria de president. Aquesta decisió tornarà a dividir la massa social com va passar fa anys, quan el president Núñez el va cessar com a entrenador després de grans èxits esportius.

Finalment, el seu llibre Un somni pels meus fills es comenta per si sol, ja que és un palpable compendi d'allò que no agrada a la majoria del soci barcelonista.

No valorem la capacitat de Joan Laporta per liderar la regeneració política del nostre país, serà el poble de Catalunya qui ho farà si gosa presentar la seva candidatura a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.