El secretari d'Universitats, Antoni Castellà, ha recordat a un article que ja en el Segon Congrés d'UDC, l'any 1933, en la ponència doctrinal liderada per Pau Romeva "s'afirma que "l'Estatut no pot ser cap solució definitiva, perquè les situacions de llibertat restringida solen ser inestables"".

"El sumatori de rebuig a tot tipus de propostes en aquests 83 anys --ha continuat Castellà-- deixa clara la negació de l'estat espanyol a acceptar la seva pròpia plurinacionalitat. Essent això transversal, sigui quin sigui el govern, les majories parlamentàries, les elits econòmiques o els col·lectius intel·lectuals. Ho va deixar clar el Tribunal Constitucional en la sentència de l'Estatut".

A l'article Patriotes, lliures i honestos Castellà ha indicat que existeix una "al·lèrgia absoluta" a entendre que la col·laboració, convivència i harmonia entre dos pobles només es pot donar "des del respecte mutu i el pacte de tu a tu, però mai des de la submissió", per la qual cosa l'autor de l'article ha lamentat que "83 anys acumulant un no darrere un altre ens porta a una clara conclusió: com deia Miquel Coll i Alentorn en el compendi doctrinal de 1963, davant la no conformitat d'una de les dues parts a confederar-se, "l'única solució compatible amb la dignitat de Catalunya i l'únic mitjà de garantir el seu normal desenvolupament, seria la independència total"."

"Diumenge farem un primer pas --ha sentenciat--. I a partir del 10 de novembre caldria pensar a recuperar la proposta que va fer el partit en el consell nacional de l'1 d'abril de 1978, en un moment també excepcional: "Unió es creu en el deure de proposar a Convergència Democràtica de Catalunya, a Esquerra Democràtica de Catalunya i a Esquerra Republicana de Catalunya la constitució amb UDC d'un ampli bloc per formar una federació amb un programa de mínim comú, que ens permeti afrontar solidàriament les properes circumstàncies electorals"".

"Així doncs, atrevim-nos. El poble de Catalunya s'ho mereix" ha conclòs.