El professor de la UPF, Jaume López, ha celebrat a un article que un dels grans triomfs del procés sobiranista a Catalunya "és que ha aconseguit unir amb força les aspiracions d'autogovern i la voluntat de ser amb la democràcia".

"Més enllà de la trajectòria històrica que explica l'existència d'aquesta voluntat, i dels lligams culturals i lingüístics amb altres territoris, la voluntat popular és qui en darrer terme legitima la nostra identitat nacional des d'una concepció cívica i integradora" ha continuat explicant. A l'article Dues sobiranes confusions López hi ha afegit que som una nació "perquè molt majoritàriament així ho considerem" i ha sentenciat que "estem disposats, com va demostrar el Parlament, a exercir aquesta voluntat fins a les últimes conseqüències, sense restriccions no democràtiques".

Finalment López ha apuntat a distingir entre dues concepcions "habituals" de la nació. "La nació com el fruit de la voluntat popular ─ha explicat─ (subjectiva) o com una comunitat predefinida per altres factors (objectius) com l'existència d'una llengua comuna. En casos extrems, donat que les voluntats individuals no són essencials per definir-la, aquesta concepció essencialista ha servit per justificar invasions [...]. És la idea que tenen els que parlen d'espanyolitzar per corregir l'error en el que viuen els i les catalanes que no se senten part de la nació espanyola".