"Cal emfatitzar els motius democràtics i de justícia: conculcació de la voluntat popular per l'estat espanyol (Estatut), ofec econòmic [...] previ a la crisi i defensa de drets col·lectius".
El professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume López, ha alertat a un article sobre la batalla internacional que Catalunya cal que guanyi per a obtenir la legitimitat que avali el procés d'independència.
A Guanyar la legitimitat internacional, López ha dit que des del punt de vista de la legalitat internacional "la legitimitat s'aconsegueix complint escrupolosament" tres principis: 1) Procés no violent ("Puntuem molt alt en aquest punt"); 2) Procés escrupolosament democràtic ("Ningú no pot fer cap retret en aquest sentit") i 3) Esgotar totes les negociacions amb l'estat.
L'autor de l'article ha alertat que altres processos d'independència han comptat amb declaracions de sobirania prèvies a les declaracions irreversibles d'independència: "Ara que s'està plantejant o referèndum o proclamació ja, cal assenyalar que aquestes no són les dues úniques opcions d'entrada. A les repúbliques bàltiques els soviets suprems van aprovar primer, amb un suport molt ampli, unes declaracions de sobirania".
Un referèndum o una proclamació d'independència no són les dues úniques opcions d'entrada"
López ha assegurat que aquest pas previ "podria [...] cimentar el procés i, sobretot, donar temps a l'opinió pública internacional perquè conegui millor el cas català ─ara que ja ens observa─ i deixi enrere certs prejudicis" i ha indicat que en aquest pas caldria "emfatitzar els motius democràtics i de justícia: conculcació de la voluntat popular per l'estat espanyol (Estatut), ofec econòmic de dècades (previ a la crisi) i defensa de drets col·lectius (català)".
"La declaració podria donar resposta ─ha continuat explicant─ a totes els interrogants oberts per la comunitat internacional [...]. Es podria exhibir com una garantia que tot el procés serà en pau, democràtic, que es respectaran els drets [...]. Que no tenim cap aspiració sobre cap altre territori [...]. Que es vol formar part d'Europa. Que qualsevol decisió i procés es farà seguint la legalitat internacional [...]. Que volem una bona entesa amb Espanya [...]. Però recordant també la trajectòria [...] problemàtica amb l'Estat (decret de Nova Planta, dictadures de Primo de Rivera i Franco, etc.)".
Finalment, Jaume López ha conclòs que aquesta declaració prèvia "s'assembla molt a una declaració d'independència" però no inclou en cap dels seus articles que Catalunya "es constitueixi en un estat independent, de moment, sinó en tot cas que podria ser-ho, si així ho expressen majoritàriament els catalans i les catalanes".