L’eurodiputat socialista Raimon Obiols veu en bons ulls la darrera proposta que ha fet Artur Mas de refundar el catalanisme. Obiols afirma, en un article a l’Avui, que “el document de nova estratègia política que ha preparat Artur Mas és interessant”. En aquest sentit, afirma que “l’ambició de Mas (bastir “un veritable nou catalanisme”) és digna d’atenció, perquè ve a afegir-se a altres veus que, en els darrers temps, han reclamat un “nou començament” catalanista davant les noves situacions i els nous reptes de Catalunya”. Alguns, subratlla Obiols, “han criticat ja els plantejaments del dirigent de Convergència Democràtica, dient que són tàctics. Que hi ha tacticisme en aquest document és evident. D’ordre defensiu, en primer terme, per tal de donar alguna resposta al sorgiment de nous grups situats en la frontissa ERC-CiU; i també d’ordre ofensiu, pensant en les properes cites electorals. Però, qui pot recriminar això en un dirigent polític? L’obligació d’un polític és guanyar (o almenys aspirar-hi)”. Obiols afirma que la qüestió que es planteja és “si en aquests plantejaments de Mas només hi ha tàctica. Jo crec que també hi ha alguna altra cosa, amb aspectes positius als quals cal estar atents i als quals cal respondre”. Segons l’eurodiputat socialista, en el document de Mas hi ha dues lògiques d’argumentació, simbòliques i polítiques, que s’entrecreuen i que són contradictòries: “la lògica de la casa comuna, de la casa gran, del pal de paller; i la lògica de la causa comuna, del catalanisme com a ample patrimoni col•lectiu, divers, plural i transversal (i, per aquesta raó, d’una tremenda eficàcia potencial)”. Però Obiols apunta que “caldrà veure quina de les dues lògiques tendeix a prevaler en la coalició de Convergència i Unió”; ja que “si Convergència acceptés la lògica de la “causa comuna” es faria un pas endavant considerable, es generaria una evolució positiva, el clima a Catalunya milloraria substancialment i moltes coses esdevindrien possibles”. En aquest sentit, creu que “la lògica de la casa comuna, la dialèctica de la confrontació entre els de casa i els de fora [...] els intents d’apropiació partidista del catalanisme, porten indefectiblement a la divisió, a la confusió i a l’afebliment de Catalunya”. En canvi, creu que “la lògica de la causa comuna té unes possibilitats extraordinàries per fer valdre els objectius, justos i compartibles, que el document de Mas enuncia: la vocació majoritària del catalanisme, la transformació social, la millora de les condicions de vida, la regeneració democràtica i la projecció de Catalunya a Europa i al món”. Per això, afirma que “és sobre aquests punts que caldria bastir un debat a fons i unes accions comunes”.
