Antoni Castellà, vicepresident executiu d’Organització d’UDC i diputat de CiU al Parlament català, analitza, en una entrevista al setmanari El Temps, la darrera crisi entre els dos socis de la federació, CDC i UDC. Castellà creu que “és bo que hi hagi un debat polític obert, sempre que, com hem fet aquests trenta anys, arribem a un acord”. El diputat de CiU assegura que “per responsabilitat, no arribarem mai a un trencament a causa d’una picabaralla” i que “el dia, si fos el cas, que aflorés una gran discrepància de fons, de programa, de concepte ideològic, això sí que ens podria dur al trencament”. Ara bé, reconeix que “és cert que el to ha estat prou alt” i que el to del comunicat de Convergència “fins i tot ratlla la poca educació”. En aquest sentit, recorda que “nosaltres reclamem de fa temps d’arremangar-nos per treballar per a les eleccions estatals i deixar de perdre el temps”. I és que, segons Castellà, ara la federació s’ha de concentrar en les properes eleccions generals: “Ara toca explicar per què creiem que ens han de votar. Qualsevol altre debat ens desvia de l’objectiu. No és si hi estem d’acord o no, ni que no creguem legítim el debat dins de Convergència. Però és que el Congrés és el 2008. Som al 2007, i ara tenim unes eleccions a les Corts espanyoles. I és estratègic i clau fer-hi un bon resultat”. Pel que fa a la proposta d’Artur Mas de refundar el catalanisme, Castellà afirma el següent: “Ara, això que diuen, de l’anomenada ‘refundació del catalanisme’ –que ben bé no sé què vol dir , perquè això és una ponència interna de congrés-, la percepció que en tinc, per algunes converses amb gent de Convergència i pel que s’ha pogut anar coneixent, és que es tracta de fer avui el mateix plantejament que va fer Convergència l’any 74. És a dir, un moviment polític basat en la defensa de la nació i del catalanisme polític, que aglutina sensibilitats diferents. La novetat: ara en direm ‘casa gran’, del ‘pal de paller’ de Pujol. Doncs, fantàstic. No ens planteja cap problema respecte a Unió Democràtica”. En aquest sentit, subratlla que “el que planteja Unió és que no som ningú per dir què ha de ser Convergència, ni tampoc Convergència ha de ser ningú per dir què és Unió. A Unió, avui, ni ens repensem perquè ens vam crear l’any 31 amb un objectiu determinat, que en principi, el mantenim com a vàlid. Som allò mateix que érem l’any 31, amb dos eixos: el nacionalisme i el personalisme comunitari. I aquest és el nostre motiu de ser. Una altra cosa seria que Convergència fes un plantejament que CiU s’ha de transformar en un altre tipus de formació política. Llavors això seria discutible”.
